Cicle de poesia:De pensament, paraula i obra. Lluís Calvo
Tot continuant amb les sessions de poesia que organitza la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda i el Districte d’Horta-Guinardó dins el cicle poesia “De pensament, paraula i obra”, el passat 15 de desembre vam comptar amb la companyia del poeta Lluís Calvo (Saragossa, 1963).
Lluís Calvo és poeta, escriptor i assagista català. Dedicat al camp de la gestió cultural, é també col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació i de revistes culturals, com ara l’Avui, El País, Diari de Barcelona, Descobrir Catalunya, Caràcters, Reduccions, Rels, etc.
D’entre els seus molts premis assenyalem els tres darrers: la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (2002) per El buit i la medusa, el Rosa Leveroni (2007) per Cent mil déus en un cau fosc i el Vicenç Andrés Estellés (2009) per Col·lisions. La seva obra en el terreny de la ciberpoesia es pot consultar al web Epímone i Daltabaix poétic!
L’acte va ser conduït per Jordi Virallonga de l’Aula de Poesia de Barcelona, qui ens presentà l’obra d’un autor on poesia i vida s’empaiten mutuament. Lluís Calvo només concep la poesia des de la recerca, i al llarg dels seus disset poemaris confirma i demostra la seva pearticular manera de treballar: recerca constant de noves vies d’experimentació, el treball del llenguatge, l’autoconeixement, etc.
La poesia de Calvo oscil·la entre l’experimentació, l’avantguarda i la renovació de la tradició simbolista i realista. En els últims anys la seva veu ha guanyat una posició central en la poesia catalana i els últims llibres han gaudit d’un reconeixement unànime de la crítica i una atenció creixent per part de les generacions més joves.
Lluís Clavo ha estat definit com un dels referents de l’avantguarda poètica actual, destacant l’ambició de la seva poesia, així com el caràcter de gran sàtira i l’èpica d’alguns poemes. De la seva poètica es remarca la brillantor, el seu registre extens i la capacitat de combinar recursos i veus poètiques, assenyalant que es tracta d’una escriptura que aspira a convertir-se en clàssica.
El nostre convidat ens recità poemes de tots els llibres, també del poemari escrit a quatre mans juntament amb Jordi Valls Última oda a Barcelona.
També ens presentà poemes del seu darrer poemari “ Estiula”. Segons Calvo el poeta ha de buscar el que no existeix. Estiula (petit llogaret del Ripollès) és la natura i la particular forma de veure i de viure, concebre i interpretar el territori, humanitzant i singularitzant cada un dels elements que el formen, tot sense caure en una romàntica reducció sacralitzadora del paisatge, convertint-se, aquest, no només en poema sinó també en instrument de reflexió sobre el poema que protagonitza.
La poesia de Lluís Calvo pateix el benefici de la impossibilitat de l’etiquetatge. A cavall del realisme i del simbolisme, però sense renunciar a l’experimentació, converteix aquest ampli espectre creatiu en un fidel mirall o réplica de la canviabilitat del món on aquest discurs i a partir del qual discurs es representa.
Si voleu apropar-vos a l’obra d’aquest singular poeta, la biblioteca disposa dels seus poemaris. Els trobareu a la secció de poesia catalana sota la signatura P 833 Cal.
Deixa el teu comentari!