Ruta Literària Heretaràs la Rambla I
Heretaràs la Rambla / Alfred Bosch. Barcelona : Planeta, 2005. Demaneu la reserva d’aquest document.
Herataràs la Rambla és la sisena novel•la de l’historiador i escriptor barceloní Alfred Bosch. Com el seu títol indica la història transcorre per les Rambles de Barcelona, i els carrers que les envolten i també el popular Barri Xinès, amb els seus personatges habituals (macarres, prostitutes, policies, inmigrants…). Narra la relació existent entre un avi, en Silvestre, i el seu nét l’Arnau. L’avi és un home malcarat, orgullós i una mica passat de rosca que un bon dia s’inventa un gran regal per al seu nét, a punt de complir els deu anys. Però el regal d’aniversari, que ha de ser alhora el testament de l’avi i l’escola de la vida per al nen, no sembla que pugui arribar a bon port. L’avi està entossudit que l’Arnau hereti el barri que ell ha conegut i estimat, abans que la modernitat i un mestissatge mal entès acabin per esborrar-lo. Conegut com el marqués d’Escudellers, vol mostrar al seu nét les veritats de la vida i de la naturalesa humana passejant pels carrers Rambla avall fins al ventre de la Barcelona vella. De la seva mà, el nen coneixerà un món que li ha estat amagat pels seus pares, format per una galeria de personatges i històries, al marge dels valors que l’han ensenyat. Alfred Bosch amb aquesta novel•la fa una defensa agosarada i alhora tendra d’una Barcelona carregada d’humanitat però tocada de mort.
Silvestre Guillamet i el seu nét acabaven de sortir de la boca del metro de Liceu. Mitja dotzena de joves, amb ulls penetrants i bigotis a mig fer, els observaven repenjats a la barana. L’avi va agafar el nen i el va estirar passeig avall”. (p. 7)
Entre la Rambla, el carrer Ferran i el carrer Avinyó, l’avi Silvestre era el senyor d’un món que es resistia a morir. Pot ser senyorejava un Món en lletra grossa, potser més aviat un sotamón, o potser un simle cul de món” (p.10)
Aquell món seu girava al voltant del carrer Escudellers, l’artèria humana més viva del planeta, la que bategava a tota hora i ell n’era l’autèntic marquès”. (p.10)
“L’avi Silvestre va somriure. El seu company de fatigues era un aficionat als segells”. (p. 17)
La brisa de Nou de Sant Francesc, que segons l’hora puja de mar o baixa de muntanya, bufava tan decidida com sempre. A la primera cantonada, l’oreig es barrejava amb la flaire de pollastre l’alast i escalforeta que sortia dels Caracoles” (p. 25)
“En arribar a l‘Oriente, li havia costat avançar. El Gran Teatre del Liceu s’estava cremant”. (p.37)
Mostra Heretaràs la Rambla I en un mapa més gran
Deixa el teu comentari!