Inici » Activitats, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

4 desembre 2011 Sense Comentaris

La educación del talento

José Antonio Marina. Barcelona : Ariel, 2010. Demaneu la reserva d’aquest document.

Un dels objectius de l’ensenyament i de l’educació és promoure i desenvolupar el talent dels individus i de la societat en general. Avui gairebé tothom està d’acord a l’hora de valorar la importància de posseir talent i del relleu que aquest adquireix en la gestió de les nostres vides. Però com es pot fer des de l’escola i des de la família per a potenciar i promoure el talent de les criatures i dels joves? Què s’entén per talent?

No cal ser especialista en el tema per a adonar-se que el talent està fortament emparentat amb el camp semàntic de la intel•ligència i que, de la mateixa manera que hi ha diverses modalitats d’intel•ligència, hi ha també diverses manifestacions del talent. Marina, sintetitza el tema d’una manera pràctica i clarificadora: el talent és la intel•ligència que triomfa. La intel•ligència que sap escollir les seves metes i és capaç d’assolir-les. És a dir, el talent és l’expressió exitosa de la intel•ligència pràctica, de la intel•ligència que guia la nostra vida, regula les postres emocions, dirigeix els nostres projectes i reflexiona sobre els nostres fracassos, alhora que se’n refà i els recondueix positivament.

La manera de com desenvolupar-lo és força més complexa que no pas definir-lo. L’autor no és partidari de simplificacions immediates i miraculoses. “El talento es un hábito y, como todos los hábitos, difícil de adquirir”. És per això que el lector del llibre haurà de fer un recorregut que el durà al punt de confluència de la saviesa pedagògica de la humanitat amb un conjunt de propostes basades en els darrers descobriments de la neurociència i de la psicologia. Durant el trajecte es trobarà amb nombrosos experts i persones implicades en el procés educatiu (psicopedagogs, mestres i pares), els quals faran aportacions generalment interessants i adequades als temes que es van tractant.

Però l’eix del llibre estarà organitzat a partir del conegut esquema factorial que sobre la intel•ligència ha donat a conèixer Marina en una àmplia gamma de publicacions: la intel•ligència generadora, la intel•ligència executiva i els criteris d’avaluació. La primera és la que genera les idees, els desitjos i els sentiments. La segona, la que dirigeix la conducta i regula les emocions.

El nucli de la teoria de Marina i allò que li dóna singularitat enfront d’altres autors és que la intel•ligència, tant l’executiva com la generacional, es poden educar.  Si volem educar el pensament creatiu, positiu i enriquidor, caldrà ensinistrar la intel•ligència generadora. Si volem que els joves siguin capaços de regular-se emocionalment, d’actuar amb llibertat, de mantenir l’esforç, de saber esperar les recompenses i, molt especialment, d’organitzar i dirigir la seva acció mitjançant projectes, caldrà educar la intel•ligència executiva. Pel que fa als criteris d’avaluació són fills evidentment de l’entorn educatiu, familiar i socials, els quals tenen adherida la missió històrica d’aportar-los i transmetre’ls.

La gran proposta de l’autor,  a part del seu to sempre estimulant, és el trencament amb l’immobilisme fatalista que una certa psicologia atribuïa a la intel•ligència generadora. De la mateixa manera que el “pensament” no verbal d’un esportista es pot ensinistrar, també li sembla possible d’educar aquell conjunt de trets que regeixen la conducta i la creativitat de l’espai de la nostra ment que genera les idees, els impulsos, les emocions i els desitjos. Pera a ell no hi hauria d’haver una diferència essencial entre l’entrenament d’un atleta i el d’un poeta, un músic o un científic.

La diferència fonamental podria ser el de la motivació dels joves. “Qualsevol mètode és inútil, si intenta fer beure un cavall sense set”, deia Freinet. Però la motivació també es pot treballar. Només que parlar-ne ara requeriria més espai del que disposo. En tot cas, l’únic que puc fer és recomanar-los que llegeixin el llibre. No resol els problemes que fustiguen l’ensenyament, però podria ajudar a fer-ho i, a més, el to optimista de l’autor reconforta.

Marcel Fité

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.