Gabriel Ferrater Soler (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972). Escriptor i lingüista, aporta a la poesia catalana l’observació minuciosa de l’experiència moral de l’home, a l’extrem oposat de l’estètica romàntica.

Al començament de la guerra civil espanyola, el 1936, Gabriel Ferrater és un adolescent de catorze anys. L’impressiona molt el desordre moral que, d’alguna manera, implica el seu pare, que és d’Acció Catalana, partit que forma part de la coalició que governa la Generalitat de Catalunya. A “In memoriam” recull la persecució i la mort a trets del seu professor de gimnàstica, un exsargent del quarter de cavalleria de Reus. La tardor de 1938, s’instal·la a Bordeus, on el pare és nomenat canceller del govern d’Espanya. L’estada a França és un gran estímul per al jove Ferrater. Es matricula al Lycée Michel Montaigne per continuar l’ensenyament mitjà. Allí pot adreçar la seva curiositat als seus autors favorits, com Baudelaire, Valéry, Montagne o Racine, i alhora s’interessa per contemporanis com Gide, Proust o el grup surrealista. És també en aquest temps que aprèn a llegir anglès i alemany.

Categories; Autor del mes, Destacat, Poesia Tags: Gabriel Ferrater, Poeta del mes