Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu és un teatre d’òpera, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona.
El seu origen està en la Sociedad Dramática de Aficionados, creada el 1837 a l’antic convent de Montsió del Portal del Àngel per uns membres de la Milicia Nacional sota la iniciativa de Manuel Gibert. La necessitat de crear un conservatori de música a Barcelona propicià el 1838 la seva conversió en Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés de SM la Reina Isabel II, que incorporava al conreu del teatre el del cant i la música a la italiana.
L’èxit d’aquesta institució i la voluntat d’un grup de membres destacats de la burgesia barcelonina, dirigit per Joaquim de Gispert i d’Anglí, portaren a la construcció d’un nou i ambiciós teatre al solar del antic convent dels Trinitaris de la Rambla. El projecte es finançà a través d’accions mercantils que donaren lloc a la Societat del Gran Teatre del Liceu, dita “Societat de Propietaris”, la qual esdevingué des del 1855 responsable única del Gran Teatre del Liceu en separar-se jurídicament del Conservatori del Liceu.
L’explotació del teatre fou confiada des del principi a empreses concessionàries dels espectacles fins 1980 en què el Govern de la Generalitat creà el Consorci del Gran Teatre del Liceu, que es feu càrrec de la seva gestió i explotació.
El 1994 va patir un incendi que destruí la sala i l’ escenari. Per reconstruir i millorar l’edifici es creà la Fundació del Gran Teatre del Liceu i la Societat del Gran Teatre del Liceu féu cessió de la propietat a les administracions públiques. La reconstrucció es va fer a partir del preexistent projecte de Reforma i Ampliació d’Ignasi de Solà-Morales i el nou Liceu obrí les portes el 7 d’octubre de 1999.
Font: Gran Teatre del Liceu. Teresa Lloret. Fundació Gran Teatre del Liceu 2002
Deixa el teu comentari!