Inici » Destacat, Monogràfics, Novetat

Monogràfic: Barcelona i autors modernistes II

23 octubre 2011 Sense Comentaris

Els oferim una nova ruta literària sobre Barcelona i autors modernistes. En aquesta segona entrega seguim a Joan Maragall.

Va néixer al núm. 4 del carrer de Jaume Giralt, al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella) prop del carrer Carders.

Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre:
el mur hi era humit
però el sol hi era alegre.

[…]

Un edifici on fonts d’aigua fresca repartides per les escales feien menys feixuga la pujada cap als pisos superiors.

Situats a la cruïlla dels carrers esmentats anteriorment, prop hi podem trobar la placeta de Sant Cugat on hi havia la parròquia de Sant Cugat del Rec, cremada i saquejada durant la Setmana Tràgica i on va ser batejat Santiago Rusiñol.

Probablement fou en aquesta parròquia on Maragall es començà a fascinar pels actes litúrgics. La festa del Corpus era, de totes les festes religioses que se celebraven a Barcelona, la seva preferida.

Si tirem cap al carrer Flassaders i travessem el passeig del Born, ens trobem al carrer de Calderers, on hi hagué l’escola on va anar quan ja havia complert els 7 anys i on li explicarien, entre d’altres, les quatre regles.

Mentrestant, Josep Maragall havia fet prosperar la petita industria tèxtil i va poder comprar una casa de quatre pisos al número 15 del carrer de Trafalgar, amb balcons i terrat. A l’altra banda de Via Laietana i prop la Catedral, al carrer dels Arcs, hi havia el col•legi de Sant Isidor, on Maragall va estudiar Batxillerat:

L’edat crítica, la dels quinze als vint anys, fou per a mi ingrata. Començà el malestar un any d’acabar el Batxillerat. Envanisat amb allò que em deien “ésser un talent”, objecte de tota mena de consideracions i alabances; farcit el cap de novel•les romàntiques que devorava amb furor […] L’amor a la poesia es manifestà en una espècie de ràbia per a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament asombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d’altres més prosaiques i plenes de números referents a la nostra indústria”.

Els tarongers, el magnoli i el bassiol de peixos de colors del pati de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona poden ser el marc perfecte per recordar un dels grans moments de la vida de Maragall:

Jo des de molt de temps venia dient, a tothom que volia escoltar-me, que la meva vocació era la carrera d’advocat. Això no era cert, però jo no mentia. Le meva vocació era sortir-me d’una esfera que, a efecte de llegir novel•les i de lo que s’havia exagerat mon talent, considerava massa grossa per mi; la meva vocació era fregar-me amb la joventut il•lustrada, al mateix temps que adquirir coneixements superiors, perquè jo creia llavors en la ciència

El 1879 amb l’entrada a la Universitat i l’abandó del negoci familiar, és convertirà en un any decisiu. Dins les aules, al pati de Lletres, a la Biblioteca o al magnífic jardí Maragall quedarà impactat per autors alemanys com Goethe.

Des de la Universitat agafarem la Ronda Universitat pel cantó de mar on es trobava, en el número 4, la seu de la revista “L’Avenç”, amb la qual Maragall va començar a col•laborar l’any 1891 i que suposà una plataforma important per a la publicació dels seus articles i llibres de poesies. Des d’aquí pode manar a l’església de Santa Anna, on Maragall es va casar amb Clara Noble, el 27 de desembre de 1891.

Podem seguir l’autor fins l’Ateneu Barcelonès, entitat de la qual Maragall fou nomenat president el 1903. Fou en aquella ocasió que va pronunciar el famós discurs “L’elogi de la paraula”. Ben a prop trobem Els quatre Gats, on es reunien alguns dels artistes modernistes més importants del país, com ara Ramon Casas, Santiago Rusiñol o  Picasso. Maragall també hi anava i fou allà on llegí alguns poemes de Visions i Cants.

El salt fora les muralles Maragall no el farà fins el 15 de gener de 1892, quan torna del viatge de nuvis i s’insatal•la amb Clara Noble al número 2 del carrer Roger de Llúria; al cap de tres anys es varen traslladar al passeig de Gràcia, 64 (actual núm. 20); el 1896 van tornar a canviar de casa per anar al carrer Consell de Cent n. 344, i el 1899 s’instal•laren al que seria l’habitatge definitiu i que ha esdevingut la “casa pairal” de la nissaga Maragall i l’actual Casa Museu, al carrer Alfons XII n. 79, al barri de Sant Gervasi, el mateix carrer on vivien els seus sogres, els Noble Malvido, i molt a prop del carrer Brusi, on hi havia el Diari de Barcelona.

El punt final de la ruta són el Gran Teatre del Liceu (la bomba que hi van llançar l’any 1893, portà Maragall a escriure “Paternal”) i la Biblioteca de Catalunya. Maragall va ingressar com a membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 14 de febrer de 1911, mesos abans de la seva mort.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.