Recordem a … José María Fonollosa
Aquest any es compleixen 20 anys de la mort de José María Fonollosa.
Pocs aspectes biogràfics sabem d’aquest poeta barceloní nascut al 1922. Fins i tot es va arribar a pensar que es tractava d’ un heterònim o pseudònim d’un poeta famós. Al 1945 apareix el seu primer poemari amb el nom La sombra de tu luz molt marcat tant per la generació del 27 com per un rebuig cap a moviments com el surrealisme i les vanguardies. I dos anys després signa Umbral del silencio on l’influencia, ara, ve donada per la poesia de la postguerra i tenyida d’ un profund sentit religiós. Al març de 1951 marxa, amb les seves dues germanes, a Cuba on viurà fins al 1961. Per aquella època Cuba irradiava una barreja de llibertat i sensualitat que va captivar a un poeta provinent d’una Espanya tancada i repressiva. Mentre es guanya la vida de representant comercial escriu el “Romancero de Martí” (quatre mil versos en homenatge a José Martí, heroi de la revolució cubana) i comença un projecte fonamental de la seva poètica sota el títol de “Ciudad del hombre”. Submergint-se entre el poemes amb nom de carrers podem captar la vertadera personalitat poètica d’ un creador que escriu i actua al marge de les modes. Una visita a Nova York li mostra la seva llar en el món; ja no hauria de buscar mès doncs la gran ciutat nord-americana li oferia tot el que necessitava per sentir la vida; pot ser per això, en el moment de la primera edició del seu llibre va decidir posar-li el nom de: Ciudad del hombre: Nueva York. El sexe va ser una de les seves obsessions però va tenir-ne d’ altres; menjar, escoltar jazz. I és que per ell viure comportava obsessionar-se per les coses que li agradaven… o que odiava.
Voltant els anys 80-90 es comença a rescatar els seus versos on retrata les fòbies, il·lusions i fracassos de l’home contemporani. El 7 d’octubre de 1991 mort d’un infart.
Al 1996 apareixen 83 poemes inèdits amb el títol Ciudad del hombre: Barcelona que ens permet descobrir una veu lliure que ens ha desvelat la porta del darrera de la vida urbana ja sigui viscuda a Barcelona, a La Havana o a Nova York.
Fonollosa està considerat com el més important i poc reconegut poeta català de la seva generació. Les seves paraules experimenten amb la provocació, l’impetuositat i l’harmonia per alçar-se com a veu dels fracassats. I els seus poemes, com miralls, reflexen una imatge de nosaltres mateixos que freqüentment ignorem.
Deixa el teu comentari!