Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novetat

Barcelona cinema… La noche que no acaba (Isaki Lacuesta, 2010)

16 setembre 2011 1.266 views Sense Comentaris

Avui us parlem d’una pel·lícula d’Isaki Lacuesta, el documental La noche que no acaba, un homenatge a l’actriu Ava Gardner, que té com a punt de partida el llibre de Marcos Ordóñez Beberse la vida, Ava Gardner en España. Vam tenir l’oportunitat de veure’l al cinema Renoir Floridablanca el passat mes de juliol.

Es recorda aquí el pas d’Ava Gardner per Tossa de Mar a l’any 1950 per al rodatge de Pandora y el holandés errante, primer contacte de l’estrella amb Espanya i que la va marcar per a la resta de la seva vida. La Gardner va dir: “De totes les maleïdes  pel·lícules que vaig fer, Pandora és potser la menys famosa, i en canvi gairebé res no m’ha influït tant. Aquella pel·lícula em va canviar la vida”.

El guió, d’Isaki Lacuesta i Isa Campo, planteja un diàleg entre una jove Ava Gardner que amb 28 anys surt per primera vegada dels EUA, narrat amb la veu d’Ariadna Gil, i l’Ava més madura de 64 que roda la seva darrera pel·lícula a Espanya, Harem, amb la veu de Charo Lopez, la seva evolució com a actriu i com a persona.

La manipulació que fa Isaki Lacuesta del material cinematogràfic original dóna com a resultat unes imatges que fan encara més hipnòtica i poètica la presència d’Ava Gardner en pantalla, repeticions d’un mateix gest en diferents actuacions, una mirada enamorada…

La pel·lícula recull també testimonis que la van conèixer, des de directors de fotografia, actors secundaris, el porter de la plaça de toros de Girona, Ana Maria Chaler, que va fer de doble d’Ava per a les escenes en què es banya despullada a la platja… Diu Isaki Lacuesta: “Per a la societat espanyola en general va ser molt impactant l’arribada d’equips de rodatge. Veure gent nova que vivia de manera diferent, una forma de vida liberal… el tipus de vida de gent com Ava Gardner, Frank Sinatra, Hemingway… Això, en el context d’aquella Espanya de postguerra, va crear forats en la societat. En aquest sentit és interessant el testimoni de Jaime Arias, que després fou director de La Vanguardia i que era relacions públiques de United ARtists, que explica com Sinatra li deia que no volia estar a Espanya perquè li semblava que treballar aquí era fer-li el joc al franquisme. Jaime Arias li deia que, en la mesura en què gent com ell o Nicholas Ray estiguessin treballant a Espanya, es podrien obrir portes, finestres a vides possibles.”

Barcelona és en aquest cas un lloc de pas cap a Tossa de Mar, localització on es va rodar la pel·lícula Pandora y el holandés errante el 1950. Aquell any Frank Sinatra va aterrar a Barcelona procedent dels EUA mogut pels sonats rumors que relacionaven la seva estimada Ava  amb el torero barceloní Mario Cabré. Diu Agustí Bofarull, propietari del restaurant Los Caracoles en el llibre d’Ordóñez: “..recuerdo cuando la señora Gardner apareció por primera vez en Los Caracoles, en compañía de Mario Cabré. Eran los días del rodaje de Pandora. Yo tenía 16 años y ya servía en el comedor, y mi padre sentó a la señora Gardner en la mesa 5. En esa mesa se sentó simpre: sola, en compañía de su hermana, y con Mario Cabré. Solía venir a cenar, y al acabar se iba a La Macarena, el tablao que estaba justo al lado del restaurante…”

Per a fer-se una idea de la Barcelona dels 50 i el que va significar l’arribada dels nordamericans en aquell moment, tenim el llibre  de Xavier Therós La sisena flota a Barcelona .

La història de l’ambiciós projecte Pandora d’Albert Lewin, l’admiració del director per la pintura de Salvador Dalí, que explicaria la tria de la Costa Brava com a escenari, així com l’ambient oníric de la pel·lícula.., és una altra història que també suscita apassionats estudis.

Però tornem a La noche que no acaba: un dels seus múltiples memorables moments és la reconstrucció que s’hi fa d’un fragment de la pel·lícula ‘Magnolia‘ (Show Boat, George Sidney 1951) en la qual ella cantava però que al cinema va ser doblada; Lacuesta ha superposat les imatges i la seva veu real, una cosa que ella no va poder veure mai realitzada.

A l’espera que poguem disposar del film La noche que no acaba a les biblioteques de Barcelona, us recomanem d’altres pel·lícules d’Isaki Lacuesta, jove i interessantíssim director gironí, que sí que podreu trobar a les biblioteques: Cravan vs. Cravan (2002), La leyenda del tiempo(2006) i Los condenados (2009).

Bibliografia:

http://www.canaltcm.com/lanochequenoacaba/

Gardner, Ava. Ava, con su propia voz. Barcelona : Grijalbo Mondadori, 1995

Ordóñez, Marcos. Beberse la vida : Ava Gardner en España, 2004

Pandora y el holandés errante (Albert Lewin, 1951)

Therós, Xavier. La Sisena Flota a Barcelona : quan els nord-americans envaïen la Rambla. Barcelona : La Campana : Ajuntament de Barcelona, 2010

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.