El Lector opina
UNA MIRADA SÀVIA
Carbó, Joaquim. Viure amb els ulls. Perifèric Edicions, Catarroja 2011.
Joaquim Carbó i Masllorens (Caldes de Malavella, 1932- ) és l’autor d’un dels best-sellers més indiscutibles de la literatura juvenil en llengua catalana, La casa sota la sorra, una obra repetidament reeditada, traduïda i adaptada que ha entretingut molts milers d’adolescents de diverses generacions. No menys remarcable ha estat la seva participació en la promoció de la literatura infantil i juvenil en català, des de la revista Cavall Fort –de la qual va ser un dels fundadors-, des de l’àmbit editorial i també des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Consell Català del Llibre per a Infants. Però, al costat d’aquestes dades que l’honoren, és també –i sobretot– un escriptor lúcid i enginyós, literàriament potent i posseïdor d’un nivell de coneixement de la llengua que més de quatre “esperances blanques” de les nostres lletres ja voldrien per a ells.
Ara, des de la noble alçada dels seus anys, Carbó ens regala un treball de caire memorialístic que, d’alguna manera, es complementa amb un altre, tan curiós com aclaridor, que sota el títol Un disset de maig havia vist la llum l’any 2005. El nou llibre d’aquest escriptor, barceloní de residència des de fa dècades (al Guinardó, per precisar més), porta per títol Viure amb els ulls. Amb un estil planer, reflexiu i per moments divertidament irònic, Joaquim Carbó repassa aspectes que van de les seves observacions de passejant urbà fins als trencacolls de l’ofici d’escriure, passant per records i anècdotes de personatges que l’autor ha tractat de primeríssima mà. Un bon llibre, sens dubte, ple d’amenitat i d’interès que renovarà en els lectors habituals d’en Carbó el plaer de llegir-lo, i que potser sorprendrà positivament els qui el tinguin restringit sota el clixé d’escriptor juvenil.
No em sembla balder tancar aquest breu comentari destacant el fet que hagi estat un segell editorial valencià el que s’ha fet càrrec de la publicació d’un llibre de memòries d’un autor principatí. Fet i fet, no deixa de ser un signe de normalitat, però que val la pena de ponderar, en un país i en un context on tantes coses no han assolit encara la mínima normalitat desitjable.
MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ
Deixa el teu comentari!