La Catedral de Barcelona
La catedral és el temple principal de la Diòcesi de Barcelona que té com a titulars la Santa Creu i Santa Eulàlia.
Amb Bernat Pelegrí s’emprengué la construcció de l’actual edifici gòtic, sobre una església romànica, que va ser aixecada alhora sobre altra paleocristiana. La primera pedra fou posada el 1298.
El 1338 se’n consagra l’altar major. Les naus i el claustre es construïren entre la segona meitat del segle XIV i la primera del XV, i per l’acabament fou decisiu el mecenatge del bisbe Francesc Climent Sapera. El 1402 i 1408 es feren projectes per a la façana principal. Cap al 1404 s’inicià la construcció de la sala capitular, completada 50 anys després. L’última de les voltes del claustre es tancà el 1448.
En la construcció de la catedral gòtica intervingueren els mestres d’obres Jaume Fabre, Bertran, Bernat Roca, Pere Viader, Jaume Solà, Arnau Bargués, Carlí, Bartomeu Gual i Andreu Escuder. Es tracta d’un edifici de 3 naus, sense trassepte sortint i amb capçalera única dotada de deambulàtori i capelles radials, continuades a les col.laterals. A sobre d’aquestes, una tribuna iguala l’alçada de les naus laterals. A sota del presbiteri hi ha la cripta de Santa Eulàlia. L’últim tram de la nau central suporta un gran cimbori previst des del segle XV però no realitzat fins al segle XX a la manera neogòtica, sota la direcció d’August Font. La façana principal és obra de Josep Oriol Mestres seguint el projecte del 1408 del mestre Carlí. El claustre té capelles en 3 costats; el quart es reservat a les sales capitulars, antiga i moderna, i d’administració, així com una antiga capella episcopal del segle XIII dita actualment de Santa Llúcia, fundada pel bisbe Arnau de Gurb.
Font: Enciclopèdia de Barcelona. Volum 1. Directors: Ramon Alberch i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales. Enciclopèdia catalana 2005.
Deixa el teu comentari!