La biblioteca Mercè Rodoreda recomana
Xirinacs, Olga. Óssa M
ajor : poesia completa : 1977-2009. Badalona : Òmicron, 2009.
Olga Xirinacs Díaz (Tarragona, 1936) és una escriptora de carrera literària molt versàtil que ha escrit diversos gèneres literaris: poesia, novel·la, assaig, contes, prosa poètica…, tant en català com en castellà. Entre poesia i prosa Xirinacs és autora de més seixanta títols.
L’autora també és professora de piano i des de la seva joventut pinta per afició, aquest fet determina que la seva literatura estigui en part influïda per la música i la pintura.
En aquest llibre que ressenyem trobem la totalitat de la seva obra poètica compilada sota el títol: Óssa Major: poesia completa : 1977-2009. El recull de la seva poesia s’inicia amb el seu primer llibre Botons de tiges grises (1977) i continua entre d’altres poemaris amb: Marina (1986), que va rebre el premi de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, Llavis que dansen, premiada amb el premi Carles Riba al 1987, La muralla (1993), Grills de mandarina (2004), El sol a les vinyes (2005), fins al recent Històries roges (2009).
Óssa Major també inclou altres poemes inèdits, i els seus 
poemes en castellà.
La seva poesia, està influenciada per la pintura, la música, la natura i el mar com a teló de fons. Aquests elements tenen un paper evocador presents en els seus versos. Segons la mateixa autora, la seva poesia és variada i contemplativa, i les seves composicions reflecteixen la vida quotidiana.
Els darrers poemes de Xirinacs reflexen la maduresa i saviesa adquirida al llarg de la seva vida, la poeta desafia amb determinació el pas del temps.
Tot i que l’autora va dir fa un temps:”no sé si publicaré més poesia, perquè han desaparegut les motivacions que la impulsaven” el gener d’aquest 2011, va aparèixer el llibre de poemes La taronja a terra.
Aquí teniu uns versos dels seu darrer llibre La taronja a terra:
“En una llosa a terra hi ha un escut gravat,
gastat de passos greus de morts i vius.
I la taronja, a terra, i altres taronges vives;
jugo amb els lleus colors dels vidres alts:
ara sóc lila, verda, groga i roja,
i aquest és el punt just on mor el temps
aferrat a la pedra. Si la pedra no mor,
jo tampoc vull morir, però no obstant,
hi ha la taronja a terra.»
Deixa el teu comentari!