La poesia recitada recupera l’oralitat de la paraula i permet connectar amb els orígens ancestrals d’aquest gènere, que durant segles ha estat vinculat a la declamació i la música.

Els primers poemes que es coneixen eren himnes i cants que es transmetien oralment: alguns servien per acompanyar les feines i fer-les menys feixugues, altres pretenien invocar el favor de les divinitats (o lloar-les) i altres explicaven fets heroics. Ja Homer menciona a les seves obres la figura de l’aede (cantaire), que narrava successos en vers al compàs d’una lira.

La recitació, a més facilitar la memorització, aconsegueix fer més propers els mots a l’oïdor i els dota d’intensitat i vivesa.

A més, sovint representa una magnífica oportunitat de sentir con sonen els versos en boca dels seus creadors i descobrir, per exemple, la veu rocallosa de José Agustín Goytisolo, l’accent gadità de Rafael Alberti, la parla mallorquina i el to greu de Jaume Pomar i l’expressivitat expositiva d’Olga Xirinacs. Aquests arxius sonors combinen el valor literari i estètic amb el testimoni històric i constitueixen una mena de retalls biogràfics dels poetes i poetesses.

Categories; Destacat, Poesia Tags: Poesia recitada