Un monument polèmic
L’any 1907 l’Ajuntament acordà aixecar una obra en memòria de Pi i Margall, president de la Primera República a la cruïlla del Pg. de Gràcia amb l’Av. Diagonal. El 1909 Pere Falgués hi projecta uns fanals modernistes, realitzats per Manuel Ballarín i que van provocar que la cruïlla fos coneguda amb el nom de cinc d’oros.
El 19 de setembre de 1915 fou col·locada la primera pedra, però les picabaralles polítiques impediren que tirés endavant fins a l’abril de 1917, que s’hi posà una segona pedra. Miquel Blay rebé l’encàrrec de crear l’obra però la seva maqueta no va agradar i el projecte no es tornarà a reemprendre fins 1931 amb la Segona República.
El 1932 es va fer un nou concurs que guanyà Josep Viladomat, el qual plasmà la figura de la República, destinada a coronar l’obelisc projectat pels arquitectes Florensa i Vilaseca, popularment denominat “el llapis”; Joan Pié modelà un medalló amb l’efigie de Pi i Margall. L’alcalde accidental Pich i Pon inaugurà el monument per seu compte i d’amagat el 21 de gener de 1935 i Companys ho va fer solemnement i oficialment el 12 d’abril de 1936.
L’ocupació franquista el 1939 ho desmuntà tot i el transformà en un monument a la Victória, amb una escultura de Frederic Marés.
Arran dels fets del 23 de febrer i sota l’alcaldia de Narcís Serra rebé el nom de Joan Carles I i es va posar l’ escut reial.
Font: Enciclopèdia de Barcelona. Volum 1. Directors: Ramon Alberch i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales. Enciclopèdia catalana 2005.
Deixa el teu comentari!