Barcelona segons Narcís Oller III
- Barcelona segons Narcís Oller: transport
El 1848 va començar a funcionar el primer transport col•lectiu estrictament urbà: una línia d’òmnibus que enllaçava l’estació del tren a la Barceloneta amb la Rambla. Aquest cop en Narcís Oller, que va arribar a la capital catalana el 1863, ens parlarà sobre el transport barceloní i les traves que hi trobaven els usuaris. Són “los carruatges de plaça”. Aquell transport que necessita d’una reforma radical per tal de gaudir de “les avantatges que disfruten les ciutats ben organitzades”.
“No podem ocultar que hem tingut una alegria al saber que la companyia general de carruatges Libre tranvía se proposa establir molt aviat, aquí, un servei de carruatges de plaça”
“Nostres actuals cotxes de plaça són vells, pesats, calorosos per a lo estiu, incòmodos per a pujar i baixar les senyores, i amb sos toseros vestits a la seva manera i sos rossins mal arnejats, acaben de revestir tot lo caràcter tronat d’aquells ‘simons’ de Madrid que han fet riure a tots los autors de viatges en Europa”.
“Aixís no hi ha barceloní que es serveixi d’un cotxe de plaça sense una imperiosa necessitat, i els forasters, , única parròquia que els queda, perquè no els coneixen, ne surten sempre escarmentats i van esbombant pel món lo pèssim estat d’aquest servei en la primera ciutat d’Espanya”.
“Cal que la zona de circulació ordinària s’estengui per l’Ensanxe, arribant fins a carrers principals de tothom coneguts, que siguen limítrofes dels termes municipals veïns; és a dir, que abarqui tota la Barcelona urbana, aixís la vella com la nova”.
“Cal que cert número de carruatges circuli al pas, constantment, per les grans vies de més trànsit, Rambla, passeig de Gràcia, passeig de Colon, carrers de ronsa, etc., per a què la gent puga utilitzar-los amb la major facilitat. Una desgràcia, una necessitat, una diligència inesperada i peremptòria, no permeten molts cops caminar o perdre temps per arribar-se a les estacions de cotxes.
Convindria aixís mateix que n’hi hagués en les estacions de ferrocarrils o molt a prop d’elles i a les sortides dels teatros, temples i demés llocs on s’acumula molta gent; i amb això entenem censurar lo sistema actual de deixar la ciutat, des d’entrada de fosc, sense més cotxes de plaça que el petit retén que figura fins a les de la nit en la rambla de Santa Mònica. La rambla de Santa Mònica, que és avui un extrem de Barcelona i no un lloc cèntric!.
La ciutat no hauria de quedar ni una sola hora de nit sense un o dos cotxes al menos en cada punt de parada, per les necessitats de salut o d’auxili que ocorren constantment en altes hores. És, aquest, un servei humanitari, de consciència, que l’autoritat no pot dispensar-se d’establir, quan una ciutat ha crescut com la nostra”. p. 138-139
Deixa el teu comentari!