Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

El raptor de gnoms: Etapa 6. Primera part

27 juny 2011 2.627 views Un Comentari

TORRE BARÓ

Torre Baró és un barri del districte de Nou Barris. Els seus terrenys s’enfilen des de l’avinguda Meridiana fins a Collserola, limitats pel barri de la Trinitat Nova. Va ser propietat del baró de Pinós fins el 1873, que els comprà el marques de Vallbona. L’allunyament del centre de la ciutat va suggerir al nou propietari la idea de convertir la zona en una gran ciutat jardí on la burgesia pogués establir un nou barri lluny dels tràfecs del centre de la ciutat.

Amb aquest objectiu, va construir una mena d’hotel al capdamunt del Turó d’en Xiró, que havia de fer de reclama publicitari i alhora ser la llar del seu fill, necessitat de bons aires a causa de la diftèria que patia. El projecte, però, no s’arribà a realitzar, i aquell edifici inacabat, anomenat popularment la Torre del Baró, fou durant molts anys refugi dels caçadors que freqüentaven la zona. Cal dir que el nom de Torre Baró ha estat atribuït a 3 edificis diferents: l’esmentat,; a una casa de camp de 1797, propietat del baró de Pinós, situada al peu de la carretera de Ribes i que va ser derruïda quan es va obrir l’avinguda Meridiana i a una torre que s’erigia al mateix indret i que va ser destruïda el 1714.

Els terrenys de Torre Baró van ser parcel·lats i venuts pel marques de Sivatte fill a partir de 1939. Una associació de propietaris existent el 1942 s’ocupava d’obrir camins a la muntanya.

Especialment importatn fou l’obertura, el 1949, d’un baixador de la RENFE, aconseguit mitjançant les negociacions del mateix veí que havia gestionat la venda dels terrenys per encàrrec de Sivatte, l’aragonès Esculapio Càncer.

A partir de 1953, amb l’aprovació del Pla comarcal, que qualificava la zona com a ciutat jardí semiextensiva, s’accelerà la venda de parceles, fruit de l’onada migratori que hi arribà.

El 1972 ja hi havia 900 cases d’autoconstrucció, de les quals només 25 disposaven dels permisos corresponents. L’arribada de nous habitants provocà tensions amb els pioners de la colonització de la zona. Torre Baró no disposava de farmàcia, ni de metge ni de mercat i en l’inici d’aquell segon període d’urbanització, ni tan sols de clavegueres.

El 1983 s’aprovà el Pla Especial de Reforma Interior del barri, del qual al final del segle XX s’havien vist escassos resultats: unes escales al carrer Masquefa, l’arribada de microbusos al barri i un mirador al costat de la Torre. Entre les reivindicacions més esperades hi havia l’arribada del metro, però finalment es va pactar amb la Generalitat l’arribada d’un metro lleuger amb una sola via d’anada i tornada. Altres millores van ser la inauguració de l’avinguda de Vallbona el 2001 i el pont del Congost que uneix Torre Barò i Vallbona el 2005.

Font: Enciclopèdia de Barcelona. Vol 4. Directors: Ramon Albech i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales.

CONSULTA EL MAPA DE LA RUTA LITERÀRIA

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

One Comment »

  • Elena said:

    Quines fotos mes xules!!! Donen ganes d’anar-hi.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.