Autor del mes: Francisco Casavella I
Francisco Casavella inicià la seva trajectòria literària als 27 anys quan va ser guanyador del Premio Tigre Juan a la millor novel•la inèdita amb l’obra El triunfo (1990). Casavella parla sempre a les seves novel•les de la Barcelona de darrers del segle XX, des del xabolisme del tardofranquisme fins les Olimpíades de 1992 i del escándals financers dels anys 90. El 2008 va guanyar el Premi Nadal amb la darrera de les seves novel•les que havia publicat: Lo que sé de los vampiros, tragicomèdia de tall históric ambientada a l’Europa del segle XVIII. Ha estat traduïda a diverses llengües.
Fou guionista de la película Antártida (1995), del director Manuel Huerga, i va escriure per diferents mitjans de comunicació entre ells El País.
Dos de les seves novel•las han estat portades al cinema: Volverás (2002, Antonio Chavarrías), adaptació d’Un enano español se suicida en Las Vegas (amb guió del director i el propi autor i nominat al premi Goia al millor guió adaptat) i El triunfo (2006, Mireia Ros). Mor el 17 de diciembre de 2008, als 45 anys.
Francisco Casavella ocupa un lloc singular a la literatura. Si llegim les seves primeres dues novel•les, sembla com si es tractés d’un relleu natural i evolucionat del lloc ocupat per Juan Marsé, però amb una visió social molt més ambiciosa. El dia del Watusi fou un proyecte d’una perspectiva inesperada, el seu impacte estava encara per arribar: el més trist de Casavella es que morís amb el tresor ocult de les seves lletres.
Els seus articles a Babelia enlluernaren al lector atent, bàsicament barceloní i humanista. El quinteto de Baltimore, Los Guardianes del Límite o Voltaire era punk son ejemplos de una trayectoria impecable. En el blog de la Fnac queda su última observación: un estupendo post reivindicando la tristemente cancelada Studio 60 on the Sunset Strip.
Deixa el teu comentari!