Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

El raptor de gnoms: Etapa 2

6 juny 2011 Sense Comentaris

Buscant un lloc per alliberar el gnom Hum, Dragan es troba davant d’una església antiga.

Pàg 82:    Travessa la carretera , i topa amb una esglèsia: “Esglèsia de Santa Maria”, diu al rètol. Es pregunta quantes esglésies hi deu haver al món que s’anomenen així. Aquesta, però, és antiga, el text de la placa informa al visitant que té més de mil anys, tot i que probablement ha estat reconstruïda diverses vegades.

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VALLVIDRERA

La història de Vallvidrera està ben documentada al llibre “Historia documentada del poble i la parroquia de Santa Maria de Vallvidrera” per mossèn Llorenç Sallent.

Tot i que molts autors  han explicat l’etimologia del nom Vallvidrera per vallis vitraria, és a dir, vall de vidre perquè antigament s’hi fabricava vidre, el fet de no trobar cap restes enlloc ni cas document on es faci referència fa pensar que la tesi correcta és la del doctor Balari que diu que el nom de Vallvidrera deriva de vallevitraria, nom que procedeix d’una herba que recp el nom de vitraria en llatí i morella roquera en català.

Al llibre de Sallent es recull que al 1789 Francisco de Zamora es va adreçar a Josep Bernardà, mossèn parroc de Vallvidrera per obtenir informació sobre Vallvidrera per fer una Història de Catalunya. Aquest li va enviar la següent informació:

S’ignora el temps de la fundació de l’església de Vallvidrera i quan  va començar a ser Església Parroquial. Entre els papers de l’arxiu de la Rectoria, els de major antigüetat fan menció de finals del segle XIV, en què ja era Parroquia amb el seu Rector i tenia alguns mansos més, els quals al ponent estaven units amb altres. L’Església Parroquial està fundada sota l’advocació de la Mare de Déu en la seva gloriosa Assumpció.

Altre llibret citat al llibre de Sallent és “Las cercanías de Barcelona” on s’explica que el terme parroquial de Vallvidrera és anterior al segle XIII i es ténen notícies precises a partir del 1237. El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va fundar un monestir de monges cistercienses denominat Santa Maria de Valldonzella, essent la seva primera abadessa Berenguela de Cervera, que es va obligar amb altres monges religioses a obeïr al prelat. Aquella comunitat va quedar establerta al territori de Vallvidrera i més endavant va passar a residir en el convent construït extramurs de la Porta de Sant Antoni en Barcelona. Retirades les monges bernardes no es troba cap notícia de Vallvidrera fins a mitjans del segle XIV. L’Església Parroquial situada a 210 metres sobre el nivell del mar és un exemplar de la decadència romànica.

Xavier Moret al seu llibre “Collserola pas a pas” ens indica que la referència escrita més antiga de Santa Maria de Vallvidrera és d’un document d’un ciutadà  de Barcelona, anomenat Muç, que el 985 va ser capturat per cabdill moro Almansor i portat presoner a Cordova. Muç va ser alliberat el 986, però quan tornava a Barcelona va caure malalt a Saragossa i abans de morir va voler validar el testament perdut durant la ratzia d’Almansor a Barcelona. Segons aquest document, Muç va voler donar els seus béns a l’Església de Santa Maria de Vallvidrera i a les persones vinculades a ella.

Moret recull el testimoni de Mercè Ferrer que explica que l’església primitiva és del segle X, però al segle XVI s’hi va fer una reforma, que és basicament el que es pot veure ara. A més informa que durant la Guerra Civil es va destrossar l’església i es va afusellar un munt de gent contra la paret del cementiri.  Altre testimoni que recull Moret és el de Jaume Pujol, que explica que l’únic element interessant de l’església és una estàtua de Sant Roc i que la resta és tot nou. L’únic que es va salvar del temps de la Guerra Civil són quatre bocins d’un retaule barroc, que ara són a Poblet.

Fonts: MORET, Xavier. Collserola pas a pas ; SALLENT I GOTÉS, Llorens. Història documentada del poble i parròquia de Santa Maria de Vallvidrera.

Consulteu el mapa de la ruta

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.