Inici » Destacat, General, Lectors, Novetat

El Lector opina

3 juliol 2011 Sense Comentaris

Rius paral•lels, una novel•la ambiciosa i madura

A les darreries de l’any passat, es van produir —i jo en vaig poder fruir, com n’han fruït o en poden fruir molts catalans que estimin la cultura i els valors espirituals— diversos fets o, si voleu, casualitats. D’entrada va celebrar-se el centenari del naixement d’un poeta únic, irrepetible com va ser  Màrius Torres (1910-1942). El dia 29 de desembre de 2010, després de dinar a Sant Quinze de Safaja amb diverses persones, entre ells l’editor Jaume Huch i en Jordi Estrada, vaig tenir ocasió d’assistir a l’acte de presentació d’aquest novel•lista manresà (1958) que s’ha estrenat amb una opera prima magnífica, Rius paral•lels (Edicions l’Albí, 2010), una novel•la ambiciosa i d’una maduresa fora del que sol ser habitual.

Havent dinat, ens vam dirigir al sanatori de Puig d’Olena, on el 29 de desembre de 1942 va morir el gran poeta amb només trenta-dos anys, després d’haver-hi ingressat el desembre de 1935, víctima de la tuberculosi. Just dos anys abans que es descobrís l’estreptomicina, el primer medicament que seria capaç de combatre aquella malaltia aleshores inguarible. En aquell immens edifici plantat al capdamunt d’un turó de 819 metres, al Vallès Oriental, a partir de les quatre de la tarda d’aquell dia del desembre passat, i després d’unes paraules de benvinguda de Ramon Banús, alcalde de Sant Quirze Safaja, i de Jaume Huch, l’editor, Jordi Estrada va explicar que, als dotze anys, va fer la primera visita a Puig d’Olena, una visita que el va marcar profundament. Més tard, la vida de Màrius Torres, i sobretot la seva etapa final a Puig d’Olena, li van cridar l’atenció. La fascinació per l’obra del poeta, però, li vindria més tard, i de manera decisiva.

Jordi Estrada va explicar també el procés de gestació i redacció de Rius paral•lels, un procés que va durar uns vuit anys i que el va portar a aprofundir en la vida i l’obra del poeta, a parlar amb testimonis de primera línia i a descobrir els escenaris de la vida de Màrius Torres. Això es nota i es fa patent al llarg de les més de cent cinquanta pàgines que constitueixen aquesta obra.

Rius paral•lels és una narració eminentment poètica. En efecte, si la poesia és densitat i concentració, la novel•la té, en aquest cas, una estructura concèntrica. Transcorre en quatre dies, del 28 de desembre —Màrius Torres mor el 29— al 31 de desembre del 1942. Hi ha un protagonista absent, que és el poeta Màrius Torres, i un de present, el doctor Obac. També hi apareixen personatges que es corresponen a persones reals molt properes al protagonista: Mercè Figueras, la seva germana Esperança, Maria Planas, propietària i gerent del sanatori, el doctor Obac, que podria ser l’encarnació literària del doctor Josep Saló, metge intern del sanatori, amb qui Màrius Torres va compartir una íntima amistat.

La primera part és un llarg diàleg la nit abans de la mort del poeta, amb els seus amics més íntims; la part central la constitueixen uns dietaris personals de Màrius Torres que el lector llegeix al mateix temps que ho fa el doctor i on es troben els seus pensaments, les seves definicions d’amor, els efectes de la guerra en l’estat d’ànim del poeta. I la part final se centra en la nit de Cap d’Any de 1942, amb la festa dels interns i el desenllaç.

No es tracta pas, doncs, d’una biografia, ni aspira a ser-ho. En realitat, Rius paral•lels, com ha dit el mateix Estrada, no pretén pas ser un relat biogràfic o hagiogràfic del poeta lleidatà, sinó una ficció lírica en què es barregen fets i personatges reals i imaginaris, la vida dels quals transcorre com una successió de rius paral•lels sense possibilitat de convergir en una sola i harmònica existència, com diu el poeta lleidatà i universal en una coneguda “Cançó a Mahalta”: “Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels. / Fem el mateix camí sota els mateixos cels.  // No podem acostar les nostres vides calmes: / entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. […]”.

En definitiva, Rius paral•lels és una novel•la sobre la mort, però també un cant a la vida, l’amor, l’amistat, l’esperança i el poder vivificador de l’art.
No dubteu. Llegiu-la. Val la pena.

ALFRED SARGATAL

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.