El passat 19 de maig, en una nova sessió del cicle poètic “De pensament, paraula i obra”,  vam rebre la visita a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda de la poeta Almudena Guzmán (Navacerrada, Madrid, 1964). Jordi Virallonga, president de l’Aula de Poesia de Poesia de Barcelona i coordinador del cicle, va ser l’encarregat de conduir l’acte i conversar amb la nostra convidada .

Almudena Guzmán és llicenciada en Filologia Hispànica i la seva trajectoria en el món de les lletres té ja un camí recorregut: comença a escriure poesia amb tan sols 15 anys. Desde llavors ha publicat vuit poemaris, guardonats amb destacats premis literaris.

Com ella mateixa ens indicà, els seus llibres són unitaris, però la seva obra poètica ens parla del recorregut de la pròpia aventura de l’autoconeixement.

Almudena va compartir amb els assistents la seva experiència poètica i lectora a través d’una mirada atenta i rigorosa sobre els versos. Mestre en l’art sensual de l’evocació i del poder de la suggerencia, els seus poemes s’omplen d’un discurs líric de la descripció psicològica i són vehicle per a la identificació amb el lector. I és que la poesia d’ Almudena Guzmán és sensual, fonamentalment amorosa, quotidiana, irònica i col·loquial, plena d’imatges surrealistes: una poesia lligada al dia a dia, a la sinceritat, a la resistència, a la supervivència.

La lectura dels versos no va decebre les expectatives de l’auditori i, com a primícia, ens portà a la biblioteca el seu darrer poemari “Zonas comunes” guanyador del Premio Tiflos de Poesia, i just acabat de publicar per l’editorial Visor Poesia.

Segons l’escriptora, amb aquest poemari ha volgut “expresar que las situaciones por las que pasa el ser humano de todas las épocas son muy parecidas, por no decir iguales, tanto colectiva como indivudualmente”. Per a demostrar-ho acudeix a la tradició i Roma està molt present al seu poemari. Jordi Virallonga destacà l’emprempta de la lectura dels clàssics, tant els llatins com els hispànics, a l’obra d’Almudena Guzmán.  D’una manera particular l’autora rememora  la poesia de Properci “ era muy claro, como el agua, muy sencillo, una maravilla”. Poemes com “Agamenón conquistará Troya” o “Cleopatra en la sección de baño del Corte Inglés” en són un bon exemple d’aquest influència.

També la injusticia és present als seus poemes, de manera especial a “Zonas comunes”, que dóna cabuda als sentiments d’aquells qui pateixen injusticies.

Com diu Claudio Rodríguez sobre la nostra convidada “Se hace más claro el espíritu y más emocionado el lenguaje junto al elemento moral, confesional, de salvación del vivir humano y de la presencia de las cosas. Se canta no tan sólo lo que se ha perdidsino también lo que se ha sufrido”. I és que per Almudena Guzmán l’interés de la poesia es centra en la comunicació amb els lectors, però també en un intent profund d’aproximació a allò més misteriós de la vida, una indagació, una recerca constant.

Si voleu llegir els seus poemes aquí en trobareu una bona mostra:

 Almudena Guzmán: poemes 

Llibres d’Almudena Guzmán a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

Categories; Activitats, Destacat, Poesia