Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

Barcelona cinema… MORIR DE DIA (Laia Manresa i Sergi Dies, 2010)

20 maig 2011 1.496 views Sense Comentaris

Aprofitem que als cinemes Maldà es projecta el documental Morir de dia. Veus d’una història oculta de Laia Manresa i Sergi Dies per a recomanar-vos-el (encara en cartellera del 23 al 26 de maig i esperem que aguanti encara més).

Joaquim Jordà (1935-2006) treballava en diversos projectes quan ja era malalt. Si bé va poder acabar Més enllà del mirall, documental sobre l’agnòsia visual que ell mateix patia, al calaix va deixar una comèdia musical i el projecte de la seva següent pel·lícula, Morir de dia, sobre l’arribada de l’heroïna a Barcelona als anys setanta, que partia del deute cap a aquells amics amb qui va compartir uns temps efervescents, els de la transició, i que es van quedar pel camí. Laia Manresa, la seva coguionista a De nens (anàlisi de la manipulació per interessos urbanístics i jocs de poder del cas de pederàstia del Raval) o a Veinte años no es nada, entre d’altres, va tirar endavant el projecte esperonada per Jordà, però finalment va fer la seva pròpia pel·lícula, junt amb un altre col·laborador habitual de Jordà, Sergi Dies.

L’escenari és la Barcelona de la transició, on van confluir creativitat i energia vital amb la mort conseqüència dels estralls que va fer la droga. Els autors del documental es van trobar amb què a tothom li fa molta gràcia parlar de la Barcelona contracultural i underground d’aquella època, però quan apareix la paraula heroïna tothom emmudeix, perquè fins ara ha estat massa dolorós parlar-ne i un tema tabú.

La pel·lícula té quatre protagonistes que malauradament són morts : Pau Malvido (1948-1994) pseudònim de Pau Maragall i germà dels Maragall polítics, cronista de l’època a través dels seus articles que publicava la revista Star i que estan recollits per Anagrama a Nosotros los malditos;  la fotògrafa Mercè Pastor (que va ser companya de Pau Riba i mare de 2 dels seus fills), Juanjo Voltas, el més jove de tots, enlluernat per tots aquests i el que els envoltava, i el poeta, pintor i músic Pepe Sales (1954-1994), que ha estat objecte d’un altre documental també molt recomanable Pepe Sales: pobres, pobres, que les den por el culo de Lulú Martorell i Albert Pla. Però també altres personatges com Joan Senent-Josa, Pau Riba, Lulú Martorell, Eugeni Madueño i persones anònimes que evoquen una Barcelona intensa en què les escletxes de llibertat que s’obrien es van anar estretetant i en què el cavall va arribar tard però va causar un degotall de morts. El documental tracta també els temes del desengany de la transició, els primers casos de sida, les clíniques de desintoxicació…

El documental barreja les entrevistes amb els materials d’arxiu, entre els quals un curtmetratge que va enregistrar el mateix Jordà “La verge de Formentera” que es creia perdut i que va rescatar Laia Manresa, el concert de presentació de Diòptria de Pau Riba al Saló Price, comentaris dels amics, familiars, els escrits de Pau Malvido, els diaris de la Mercè Pastor… Hi ha frases molt bones com la d’un dels protagonistes quan parla del seu pare qui li deia “que tenia 29 anys d’experiència a la feina” i ell pensava que no, que era un any d’experiència repetit 29 vegades, i que ells, per contra, tenien ganes de viure sensacions intenses, que els passessin moltes coses “i com més bèsties, millor”.

El títol de la pel·lícula correspon a les paraules del poema “Sólo morir de día”, del poemari La destrucción o el amor, de Vicente Aleixandre:  “Quiero morir de día, cuando aman los leones, cuando las mariposas vuelan sobre los lagos…”

Coincideix aquesta estrena cinematogràfica amb la posada a la venda del DVD documental Barcelona era una fiesta, Underground 1970-1980 de Morrosko Vila San Juan, que es va estrenar al Festival Inèdit de cine documental musical de Barcelona del passat 2010, on se’ns mostra l’esperit d’un moviment (undergound?, contracultura?) protagonitzat per la llibertat, el rupturisme, la il·lusió i la creativiat. Esperem tenir-lo a les biblioteques de Barcelona ben aviat, per al gaudi de tothom.

D’altra banda, ens trobem també aquests dies (entre el 10 de maig i el 30 de juny de 2011) amb l’exposició fotogràfica Barcelona canalla i sublim del fotògraf José Antonio Sancho, a l’espai Setba, en què es rescata la Barcelona cultural i transgressora dels anys 80 i 90. En aquesta mostra es poden trobar des de retrats de personatges il·lustres i representatius de l’art i la política fins a gent anònima d’esferes socials diverses que d’una manera o altra van estar presents en aquesta Barcelona plural i polaritzada.

Bibliografia sobre la contracultura a Barcelona que trobareu a les Biblioteques del districte d’Horta-Guinardó:

Barcelona, fragments de la contracultura. Ajuntament de Barcelona, 2010

Cano i Soler, Genís, coord. A imatge de la contracultura. Universitat de Barcelona, 2005

Cano i Soler, Genís, coord. Poètica de la contracultura. Universitat de Barcelona, 2003

Guillamon, Julià. La Ciutat interrompuda : de la contracultura a la Barcelona postolímpica. La Magrana, 2001

Malvido, Pau. Nosotros los malditos. Anagrama, 2004

Nazario. Los Años 70 vistos por Nazario y sus amigos. Ellago, 2004

Onliyú. Memorias del underground barcelonés. Glénat, 2005


1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.