Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

Barcelona cinema… EL EMBRUJO DE SHANGHAI: de la novel·la al cinema

25 març 2011 1.458 views Un Comentari

La novel·la:

La novel·la de Marsé El embrujo de Shanghai (1993) transcorre al Guinardó i a Gràcia a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta. Retrata una quotidianitat dura, plena d’absents o morts i aparicions de maquis ocasionals com a única anècdota que trenqui la monotonia. Daniel ha acabat l’escola i aviat començarà a treballar. El seu pare ha desaparegut durant la guerra. La mare de Daniel es posa d’acord amb Doña Conxa que el seu fill acompanyi el seu marit, el vell boig Capità Blay, per aconseguir que suprimeixin o bé allarguin la xemeneia de la fàbrica de plexiglàs i cel·luloide que contamina l’aire. Per a tenir més èxit en la comesa, dibuixarà a Susana, una noia de quinze anys malalta de tuberculosi al llit, com a reclam per a la recollida de les signatures. A l’habitació de la noia és on es configura la major part del relat. La noia desitja reunir-se amb el seu pare, el Kim, un maqui a qui gairebé no coneix i a qui té mitificat. Nandu Forcat, company d’exili del Kim, arriba de França i s’amaga a casa de Susana. Així en l’habitació de Susana, Daniel dibuixa la noia mentre Forcat els explica la història del Kim en la resistència franquista, i que ha anat a Shanghai, seguint la pista a un criminal nazi. La narració evoca un món exòtic i meravellós amb el Kim de protagonista i on transmet la possibilitat que torni per emportar-se la seva filla a Shanghai amb ell. Des del present, el relat evoca un passat que s’intercala en la història principal per mitjà de múltiples narradors, testimonis presencials i partíceps en els fets. [1]

El cinema en la novel·la

El cinema hi és present al llarg de tota la història. El propi títol n’evoca d’altres de pel·lícules mítiques: el film de Josef von Sternberg The Shanghai Gesture (1941), traduït al castellà com El embrujo de Shanghai, amb Gene Tierney i Victor Mature, o Shanghai Express (1932) del mateix Sternberg amb Marlene Dietrich, o The Lady From Shanghai (1948) d’Orson Welles amb Rita Hayworth.
Doña Conxa és coneguda amb el sobrenom de la Betibú, que prové del personatge del cinema animat Betty Boop de Fleischer (1930-1935). També el seu marit, el Capità Blay té un sobrenom cinematogràfic: l’Home Invisible, perquè es passeja pel carrer amb el cap embenat (per cert, perquè l’home invisible ha d’anar sempre embenat?). Hi ha més referents cinematogràfics: la mare de Susana, la senyora Anita és taquillera al cinema Mundial, el seu pare, el Kim, abans de la guerra era representant d’una marca alemanya de projectors per a cabines de cinema, la noia malalta al llit es distreu retallant anuncis de pel·lícules, col·leccionant programes de mà del cinema Mundial, la pròpia Gene Tierney és dibuixada per Daniel. Els adults van al cinema tots els diumenges, entre els quals destaquen el cine Roxy, el Metropol, l’Iberia i el Mundial. Els nois van al cinema tant com poden i sempre estan buscant la manera d’entrar-hi gratis, comenten les pel·lícules que veuen, o el glamour dels actors i les actrius que mitifiquen. [1]

L’adaptació cinematogràfica

L’adaptació al cinema va ser realitzada per Fernando Trueba l’any 2002 després que el productor, Andrés Vicente Gómez, denegués el projecte que ja preparava Víctor Erice. La trobada entre Marsé i Trueba ens aboca a una comparació odiosa: és molt difícil veure El embrujo.. i no preguntar-se cada cinc minuts el que hauria fet Erice amb aquesta història. I més difícil que preguntar-s’ho és no respondre’s, perquè la resposta ens va arribar en forma de llibre, La promesa de Shanghai, el guió que Erice mai va poder filmar, editat per Plaza y Janés, i és en aquest llibre on podreu trobar les dificultats d’aquell rodatge ajornat.

Pel que fa a l’adaptació de Trueba, diu Marcos Ordóñez, que el problema de la seva pel·lícula va ser una sobredosi d’informació deguda a un respecte excessiu cap a la novel·la original i a un error de producció en considerar que l’espectacle, el ganxo de la història, era a Shanghai, cosa que produïa un alentiment de l’acció principal: el que passava a la Barcelona dels anys quaranta. A Marsé li eren suficients unes poques pàgines per a evocar-nos, a través de les aventis de Nando Forcat, un Shanghai mític, fet de novel·les d’ “a duro” amb imatges de cinema de barri. Però per a que aquesta barreja de realitat i somieg tingués cos i atmosfera, a la pel·lícula hi calia una síntesi poètica, o un metratge més llarg. Diu Marcos Ordóñez que per desgràcia per als espectadors, les novel·les de Marsé segueixen a moltes milles d’alçada en relació amb les seves adaptacions cinematogràfiques, i si en el cinema hem pogut intuir el seu univers, sempre ha estat d’una manera lateral. [2]

[1] Celia Romea Castro: “El cine en la vida cotidiana de los personajes marsianos” a Juan Marsé, su obra literaria : lectura, recepción y posibilidades didácticas / Celia Romea Castro (coord.). Cuadernos para el análisis ; 17. Barcelona : Horsori, 2005.

[2] Marcos Ordóñez: “La obra de Marsé en el cine” a Juan Marsé, su obra literaria : lectura, recepción y posibilidades didácticas / Celia Romea Castro (coord.). Cuadernos para el análisis ; 17. Barcelona : Horsori, 2005.

Biblioteques on trobareu:

La novel·la El Embrujo de Shanghai de Juan Marsé

El guió de Víctor Erice La promesa de Shanghai
La pel·lícula de Fernando Trueba El Embrujo de Shanghai

El llibre Juan Marsé, su obra literaria : lectura, recepción y posibilidades didácticas / Celia Romea Castro

Altres enllaços: “Dos ciudades en el cine y la literatura: Barcelona y Shangai“, de Jean-Pierre Castellani

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

One Comment »

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.