Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… 1939. La caiguda de Barcelona.

19 gener 2024 Sense Comentaris

   Andreu Claret i Serra és un periodista i escriptor nascut a la localitat occitana d’ Acs l’any 1946. És fill de  republicans exiliats a França. Va començar a treballar al diari Terrassa Informació i al gabinet de comunicació del Cercle d’ Economia. Ha treballat a Cambio 16 i a l’ Agència EFE, de la qual va ser i ha estat col·laborador a El matí de Catalunya Radio i els diaris La Vanguardia i Avui. Actualment col·labora amb El Periódico. Ha estat militant del PSUC i del PCE. Va ser nomenat director de l’ Institut Català de la Mediterrania i director de gabinet i presidència i relacions públiques d’ Agbar. Va dirigir la Fundació Euromediterrànea Anna Lindh. És membre del Consell Científic del Real Instituto Elcano i del Consell Consultiu del Diplocat, també col·labora amb el CIBOD.

   “1939. La caiguda de Barcelona” és la quarta novel·la que ha escrit. La història s’enmarca a les acaballes de la Guerra Civil quan l’exèrcit franquista està a punt d’entrar a Barcelona. Manel Plandiure és un boxejador que treballa com a escorta del president Companys, que està molt preocupat davant de la situació. Manel té una relació amb Agnieszka, una prostituta polonesa d’origen jueu i amistat amb una periodista que manté una relació sentimental amb la dona d’un militar franquista.

   La trama de la novel·la es desenvolupa principalment a Ciutat Vella, però Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sants tenen un paper important i surten altres districtes de Barcelona

   Finalment, us oferim un fragment de la novel·la:

“Barcelona ha canviat de pell. No queda cap signe extern de la ciutat on va viure i estimar, vibrant i caòtica, amb dos mons que sempre estaven a la matadegolla. La veu més agençada, potser perquè el domina el record dels últims dies de la guerra, amb escombraires a cada xamfrà, portes tapiades, vidres protegits, i aquell núvol de cendra i paperets que els envoltava mentre travessaven la plaça de Catalunya, camí de Figueres. Es podria confondre si l’ Agnieszka no li hagués explicat que s’han endut els més pobres a les barraques de Montjuïc i que mantenen a ratlla la gent del Xino.”

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.