El lector opina
Un paradís com el nostre / Laia Beltran ; Borja Duñó. Barcelona : Saldonar, 2022
Els llaços i vincles establerts entre ambdós territoris es remunta a més de 300 anys i son culturals, econòmics, científics, acadèmics i polítics. Diversos campus de la University of Califòrnia, per exemple, han establert des de fa molts anys programes de col·laboració amb Catalunya. El caràcter emprenedor i l’impuls en la recerca son dos trets prou importants que incideixen en tot l’espectre de l’activitat personal i professional de molts catalans. Cal tenir en compte l’imaginari universal que ha generat “Califòrnia” íntimament arrelat a la memòria històrica i identitària del país que la indústria cinematogràfica ha sublimat tot mostrant-ne i divulgant-ne la seva descoberta, colonització, vida quotidiana, voluntat de créixer, etc. en la que Catalunya s’ha emmirallat. Per què si no a un dels cinemes de Súria, per citar un cas, li van posar el nom de Califòrnia. Ja Francesc Canosa en l’obra L’or dolç a la pell del brau subtitulat “El somni real de la Califòrnia Catalana” la defineix com el despertar i el desig de convertir l’oest, l’occident català, el Ponent i la Terra Ferma en aquest paradís: el símbol d’una economia i d’un futur. Al llarg dels segles, la història de Catalunya ha passat per moltes vicissituds i malgrat tot ha mantingut la seva identitat a través de la seva llengua i de l’art. Aquest fet queda també exemplificat en el conjunt de pintures amb què Josep Maria Vayreda va recórrer i immortalitzar els paisatges d’ambdues terres.
Amb motiu de la publicació d’aquest llibre que recomano, vaig recordar un projecte audiovisual que data del 1996. I per què concretament hi faig referència? Perquè, a partir d’una idea d’Antoni Verdaguer, proposta argumental de Jaume Cabré, i amb argument i guió d’Antoni Verdaguer i Jaume Fuster, es va idear un projecte anomenat “La Califòrnia catalana” per a una sèrie de televisió titulada “Califòrnia: el cant de la terra” i que crec que es una peça més en l’entramat de creacions i projectes que han contribuït a crear un corpus per fer del català l’idioma habitual en molts d’àmbits de la vida intel·lectual i pública, si bé aquesta producció pot haver passat desapercebuda. En Aquesta història de ficció contextualitzada al segle XVIII, amb personatges que van existir i altres d’inventats que, a més de les peripècies personals, encarnen perfils diferents dels protagonistes del que va ser l’exploració i fundació de Califòrnia.
Aquest llibre que es presenta pot ser considerat una versió “actual” del que representa tot aquest bagatge, aportació i sentiment escrit per dos periodistes i explicada, no en el marc de la ficció literària, sinó com a testimoni de dues històries que tenen molt en comú i que es circumscriuen –ara- físicament a Catalunya, però amb un esperit d’idealització i de renovació vital.
En aquest cas, la situació viscuda en un passat no molt llunyà d’exili per molts catalans esdevé un èxode voluntari, fruit de la necessitat personal i també d’un procés de reflexió – al meu entendre-, de creixement i de realització des de la pròpia terra estant (per extensió). El de la ciutat al mon rural com a expectativa i perspectiva de futur. Dos camins que podeu resseguir i que queden reflectits en una edició en paper original i “alternativa” alhora que “complementària” en què segurament molts de nosaltres ens podem veure reflectits, d’una manera o altra. Jo hi veig amor a allò que es sent pròxim i esperançador en la connotació que cadascú hi vulgui veure. El que sí es cert, es que retrobar-se fa aflorar el millor d’un mateix: la creativitat, la pròpia essència i en certa manera la “llibertat” en la natura i/o el retrobament amb el passat.
Dos camins -els de la Laia i el Borja -els protagonistes- que acaben trobant-se, que podria ser una metàfora del que hauríem de prendre’ns com a màxima: en primer lloc, que els petits canvis son poderosos i també que “tot està per fer i tot es possible”. Estar “amb un peu a cada banda” com diu un dels protagonistes, té el seu què i l’important és estar a gust amb un mateix i amb el que l’envolta, tot tenint en compte, potenciant i prioritzant en cada moment els avantatges de qualsevol d’aquestes opcions. Voleu començar els viatges?
Anna Nicolau
Deixa el teu comentari!