Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Novetat

El lector opina

5 novembre 2022 71 views Sense Comentaris

Ombres sobre un fons blau. Memòries d’un nen a la Barcelona dels seixanta / Miquel-Lluís Muntané. Rafael Dalmau Editor, 2022

La generació que va viure la seva infantesa els anys ’60 se l’anomena la generació del desenvolupament, que és una manera de dir que aquesta generació que ja no s’aplega en el marc de la postguerra.

Com sempre passa amb la ciutat de Barcelona, hi ha tantes Barcelones com barcelonins (i barcelonines), tothom té una mirada de la ciutat, que fluctua entre el passat i el present. En el llibre que ens ocupa el bandejament entre passat i present l’autor el resolt d’una manera força reeixida i que tot seguit provarem d’explicar.

L’autor, Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956), convoca el nen de la seva infantesa al barri de la Dreta de l’Eixample, i segons podem deduir, allà on fa frontissa amb el barri de Gràcia i aquest nen es passeja i ens passeja entre la família i el veïnat; entre la Dreta de l’Eixample i Gràcia: entre el barri i la ciutat; entre la vida a l’escola i la vida al carrer; entre la modernitat que demana pas i la salvaguarda de la tradició, però també entre la quotidianitat d’escoltar la ràdio i l’excepcionalitat d’anar al circ.

Com comentàvem més amunt, si aquestes memòries transiten entre el passat i el present és per la bona traça de l’autor el qual, literàriament, fa servir dues mirades, la del nen i el món que l’envolta i la mirada de l’adult que observa aquest nen que fou. Un nen que ja no hi és i que el narrador, ja adult mira amb distància però del qual no se n’acaba de deslligar, conscient que aquell nen és el germen del narrador adult. Aquesta distància també l’aconsegueix eludint el jo en primera persona. El protagonista és el nen i el seu imaginari, no l’adult present. Cal assenyalar que aquestes memòries són evocatives defugint de tota nostàlgia, però no absentes de tendresa que conjumina molt bé amb  una soterrada ironia que l’autor no pot, i pensem que no vol, evitar.

Una de les virtuts de Miquel-Lluís Muntané és la concisió. Cadascun dels capítols segueix les lletres de l’abecedari, el primer capítol s’inicia amb la A i el darrer acaba amb la V. L’extensió de gairebé tots el capítols no depassa la pàgina i mitja i només li calen 134 pàgines per a immergir-nos, a nosaltres lectors i lectores, en tota una època que també configuren la ciutat.

Pel que fa a l’autor, cal assenyalar la seva trajectòria, sempre vinculada a la paraula i per extensió a les humanitats. És escriptor, poeta, dramaturg, contista, traductor, memorialista; col·labora en diversos mitjans de comunicació; ha cooperat amb la UNESCO i també ho fa en institucions d’àmbit cultural de la ciutat impossible de consignar-les totes en aquest breu espai.

Finalment afegir que Miquel-Lluís Muntané fa uns anys va publicar el llibre De sèver i de quarts. Apunts memorialístics 1981 (1999) que seria un bon complement a la lectura del llibre que avui comentem.

 Sílvia Fortuny

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.