La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Marley estaba muerto
Marley estaba muerto/Carlos Zanón. Barcelona: RBA, 2015
Carlos Zanón és un poeta, novel·lista, guionista, articulista i crític literari nascut a Barcelona l’any 1966. El 2017 va ser nomenat comissari del festival Bcnegra. Va començar escrivint posia al principis dels any 80. El 2008 va publicar la seva primera novel·la Nadie ama a un hombre bueno . Com a novel·lista ha guanyat els Premis Brigada 21 (2009) amb la novel·la Tarde, mal y nunca , el Premi a la Millor Novel·la al festival Valencia Negra (2013) amb el llibre No llames a casa i el Premi Hammet de la Semana Negra de Gijón (2015) amb el llibre Yo fuí Johnny Thunders.
Marley estaba muerto és un conjunt de 14 relats curts que es desenvolupen durant el nadal i que en molts casos els protagonistes d’un relat apareixen en altres. Així trobarem un home malalt tancat a un hotel, una noia embarassada a un hostal, un home que té una baralla en un bar, un home que pensa que és Santa Claus, un home que entra en casa de la seva ex-parella amb obscures intencions, un noi que treballa a una pizzeria i vol defensar una dona maltractada pel seu home, un advocat d’ ofici en el Torn de Violència de Gènere que té problemes sentimentals i ha de defensar una dona amb trastorns mentals, un home que treballa com a Rei Mag i vol deixar la seva parella, un home de Barcelona que va a Madrid en busca d’una dona casada amb la qual va tenir una relació, una noia que ressucita els morts de la seva família pel sopar de nadal, entre altres.
Encara que la localització de les històries és a tots els districtes de Barcelona, hi ha una especial atenció als Districtes d’ Horta-Guinardó i Ciutat Vella.
Finalment, us oferim un fragment del llibre corresponent al conte “Fairytale of Madrid”:
“Una noche quedé con ella en mi Ciudad. Había salido con unos amigos y acudió bebida.. Whisky, Cerveza, un gin-tonic, quizá dos. Yo estaba sobrio como una tabla. Le propuse que me dejara emborrachar e igualar la situación. Aceptó. Pero primero quería andar. Y anduvimos. Horas. Barcelona parecía un sueño de calles mojadas. Era nuestra última noche. Ninguno de los dos podía seguir con aquello. Era todo o nada y las cartas decían nada. ¿Qué sabía ella de Barcelona? Que a Gaudí le atropelló un tranvía. Que somos muy progres pero que casi siempre acaban ganando los hijos de Pujol. Que aquí vivía Pepe Carvalho. Que Tita no se habla con su hijo. Que Barcelona es una canción de los Manolos. Que tampoco es muy grande. Que vive mucha gente. Que Serrat es amigo de Sabina y que Sabina ya no se droga y a quién cojones le importa eso. Que pides una cerveza y te ponen una Estrella”
Deixa el teu comentari!