El lector opina
Joan Miró sota el franquisme: (1940-1983) / Josep Massot
Barcelona : Galaxia Gutemberg, 2021.
Sóc amic de la Fundació Miró des dels anys 80, quan era estudiant de Belles Arts. La Miró ha estat per a mi el primer referent de l’art contemporani a Barcelona i Miró és, sens dubte, l’artista plàstic català mes important del segle XX. El que ens descobreix Massot en el seu llibre és la relació tortuosa que va tenir Miró amb l’Espanya franquista.
Així com Picasso va conviure uns anys amb la invasió nazi a París i després va quedar exiliat a França, Miró va escollir viure a Catalunya i a les Balears sota el franquisme. La seva relació amb el govern de Franco va ser complexa i es movia entre la tolerància, la repressió i el càstig. Miró feia malabarismes per no col·laborar en cap esdeveniment artístic oficial. Ell, la figura artística espanyola més reconeguda internacionalment que vivia al territori, era símbol de modernitat i apertura cultural. Aquesta plusvàlua volia ser explotada pel govern central per una qüestió d’imatge, però Miró mai tenia obra disponible per aquestes exposicions del pavelló espanyol franquista i això li va costar represàlies, com la retirada del passaport que li impedia viatjar a l’estranger.
Massot descriu a fons l’estratègia del govern de franco davant les noves avantguardes espanyoles. També ho compara amb el significat dels nou artistes americans potenciats per la CIA en contraposició del artistes russos de l’època de Stalin o la llista dels artistes proscrits pel nazisme. Però Massot no es limita només a la qüestió política i fa una altra volta de cargol: analitza l’evolució de l’obra de Miró i il·lustra la influència i la relació que l’artista català va tenir amb els intel·lectuals i artistes més importants del seu temps.
Basat en una molt bona i ampla documentació, amb una sucosa informació de detalls i anècdotes de tot tipus, el llibre de Massot amplia el coneixement que tenim de l’obra de Miró i ens obre la porta a una visió actualitzada. Sens dubte en la meva propera visita a la Fundació, descobriré nous aspectes inherents en la seva colpidora col·lecció permanent.
Martí Sala
Deixa el teu comentari!