La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Cara d’àngel
Cara d’àngel/Jordi Coca. Barcelona: Edicions 62,2004
Jordi Coca és Doctor en Arts Esceniques i escriptor nascut a Barcelona l’any 1947. Es considerat un dels membres destacats de la generació dels 70 i ha guanyat molts premis literaris, entre els quals destaquen: el Premi Josep Pla de Narrativa 1992 amb l’obra La japonesa, el Premi Sant Jordi de Novel·la i el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2000 amb el llibre Sota la pols, el Premi de la Crítica de Narrativa Catalana 2012 amb la novel·la En caure la tarda i el Premi Serra d’ Or de Narrativa Catalana 2015 amb l’obra El diable i l’home just.
Cara d’àngel és una novel·la que va guanyar el Premi Joanot Martorell de Narrativa 2004. El protagonista del llibre és un home solitari que en morir la seva mare decideix passar l’estona en un peepshow, on treballa un amic seu i s’obsesiona amb Cris, una noia jove que hi treballa allà i que de sobte deixa de treballar allà.
La novel·la se situa principalment als districtes de Ciutat Vella i Eixample, tot i que també hi surten Collserola, Vallvidrera, el Port Olímpic i la Plaça Espanya.
Finalment, us oferim un fragment de l’obra:
“més tard vaig baixar al port i , en passar per peepshow, vaig veure que encara era tancat. Mai no hi anava en aquella hora, però semblava lògic que obrissin més tard; segurament ningú no tenia ganes de veure dones despullades tan aviat. En canvi sabia que molts serveis de prostitució eren oberts a totes hores, i recordava una meuca de quan jo era jove que m’havia dit que als matins sempre hi havia clients. Però ara ja no n’estava segur, perquè feia molts anys i tot havia canviat. A Barcelona, per exemple, ja no es feien combats de boxa. M’havien parlat d’un circuit amateur, però si no estaves al cas se t’escapava de seguida l’oportunitat. I vaig recordar els combats al Price, aquell ambient sorollós i vibrant de quan jo era jove, el remoreig constant dels espectadors i la veu ressonant de l’home que indicava la categoria i el pes dels contrincants, el tracte obert i càlid que hi havia entre els assistents, el petit cop de gong que indicava l’inici de cada assalt, el fum i aquella lluminositat intensa del ring, on dos atletes es buscaven amb els punys… Allò també es feia al matí, eren combats al matí.”
Deixa el teu comentari!