Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, Lectors, Novel·la barcelonina, Novetat

El lector opina

4 juny 2022 Sense Comentaris

Gothia: Muerte en Barcinona / Santiago Castellanos.

Barcelona : Ediciones B, 2020.

Novel·la ambientada en una Barcinona de la fase tardoromana, presonera del declivi i dissolució de l’Imperi romà l’any 415 dC, moment crucial amb l’arribada dels gots i l’auge del cristianisme desfermant-se un ambient enrarit per conspiracions, persecucions, assassinats i conxorxes fins arribar al punt de la intolerància més absoluta.

Entre les seves torres s’estableix temporalment la cort d’Ataulf i Gal·la Placídia tot esperant el naixement del que ha de facilitar un futur conjunt per a romans i gots.

Un dels punts forts de la novel·la és l’atmosfera històrica que l’autor presenta. Abastament documentada, é, tant en els moments crítics com en el quotidians,  un bon retrat de la societat de l’època, les seves estructures polítiques i jocs de poder. De la seva acurada posada en escena dels racons de la ciutat, farcida de detalls, s’obté una visió gairebé exacta de la Barcinona romana, que permet reconèixer en la Barcelona actual els escenaris dels fets narrats. Els personatges que ens acompanyen, tant en el recorregut pels carrers on es desenvolupa l’acció com en els fets històrics,  ens acosten al tarannà moral i opressiu d’una societat patriarcal que comença a ser dogmàtica i intransigent.

Personatges com Clodia que consumeix la seva vida amb gran passió, tant pel seu amor a la Història i els llibres com per la seva lluita per mantenir la seva dignitat i assolir la llibertat. Resta gairebé reclosa a la seva biblioteca a on viu romanços, gaudint del sexe més enllà del seu asfixiant i mediocre matrimoni, amb un Minici, ple d’hipocresia i recels. Amb una narració de vegades crua i descarnada, els personatges femenins amb els seus destins, ens deixa un cert agror que ens fa sentir que no estem tant lluny ni hem avançat tant com ens agrada pensar.

D’altra banda els capítols narrats en primera persona per Tulga és un dels protagonistes absoluts; millor definit, més natural, més àgil i ben desenvolupat que la resta que tenen un llenguatge i ritme molt més agradable i fluid així com la relació mentor/pupil que manté amb Agila. Podem distingir en la trama dos tipus de narració: la històrica més acadèmica, molt ben desenvolupada i la literària, que si bé, des de la perspectiva de Tulga es manté, amb els personatges femenins queda més indefinida i abrupta. Tot i així és de lectura amena i recomanable.

Un consell: llegir-lo i recórrer els carrers del barri Gòtic tot visitant Gothia al subsol de Barcinona al Museu d’Història de la ciutat. La Història roman en les seves pedres.

©Mayte Duarte

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.