Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, Lectors, Novetat

El lector opina

9 abril 2022 Sense Comentaris

 L’espoli franquista dels ateneus catalans, de Neus Moran Gimeno

El 2018 es va realitzar un estudi en profunditat sobre la realitat dels moviments associatius durant la Guerra civil que fou encarregat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) a Neus  Moran i Gimeno, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, autora d’aquest llibre que té origen en la seva tesi sobre titulada “CADCI. Guerra i memòria espoliada (1936-1939)”.

L’espoli franquista dels ateneus catalans, publicat per L’Avenç: revista d’història i cultura, esdevé un punt de referència per a conèixer la realitat dels moviments ateneïstes en ple franquisme i les conseqüències que encara ara s’arrosseguen com a resultat de la requisa de patrimoni que durant la Dictadura franquista es va produir de forma total i despiatada. I es suma al gran nombre de monografies locals sobre ateneus que han de tenir un lloc a les biblioteques de la ciutadania dels nostres dies. Si bé el relat enllaça i articula els fets que varen desencadenar els fets, amb moltes dades històriques, no deixa de ser una anàlisi monogràfica que es fa extensiva a tots els municipis catalans amb caràcter divulgador i pedagògic, que es complementa, al final, amb capítols plens de referències documentals i d’arxiu.

L’aplicació de les lleis “al uso” de 1939 va comportar la transferència a la  Delegación Nacional de Sindicatos, formada per les delegacions de “sindicatos verticales”, dirigits pel partit únic, de llur patrimoni per la fundació del seu “Nou Estat”. Feta la llei, feta la trampa: no només es classificaren i tipificaren les entitats “enemigues” com a “sindicales, marxistas, anarquistas o separatistas” i “obreristas” sinó que també imposaren una interpretació de la llei en sentit molt ampli. Així doncs, l’obra pretén posar llum a les mesures repressives que la Dictadura exercí sobre el món obrer, el sector més treballador i popular, que anava creixent a finals del segle XIX i que esdevenia combatiu i començava a reivindicar els seus drets.

La incautació de béns però anà també acompanyada de mesures repressives, atacs, enderrocaments i desaparicions que no deixaven de ser una expressió més de l’autoritarisme i voluntat d’aniquilació del seus símbols.

Per què els ateneus també? Eren al punt de mira perquè representaven i representen la màxima expressió de l’esperit popular, la proximitat amb la gent, eren nuclis socials en què els socis compartien espais, aficions, converses: on socialitzaven i on la cultura popular es manifestava espontàniament. L’estudi de casos i material complementari, mostra com era una pràctica generalitzada i documenta i dona xifres molt representatives de la barbàrie.

Amb la implantació del règim del 78, es va voler silenciar i esborrar l’espoli, les depuracions, els tancaments, confiscacions …; i aquests béns no foren mai retornats als seus legítims propietaris: per tant, un ampli sector no va pactar.  Recomanem aquesta publicació perquè s’emmarca en la campanya pública que la FAC que vol contribuir a la reparació de les víctimes i a desemmascar-ne els responsables, alhora que pretén donar veu i ales a totes aquestes entitats.

L’origen d’aquest projecte rau en un manifest signat l’any 2015 arran d’una trobada a l’Ateneu Barcelonès, en el transcurs de la qual diferents entitats de l’àmbit associatiu van posar en comú aquest greuge històric que tenien en comú i que encara no han estat restablerts; algunes d’elles, ja han desaparegut. Per aquest motiu, pren sentit i suma esforços l’esmena catalana presentada al Congrés el passat 2021, per grups parlamentaris a instància de la FAC,  a la Llei de Memòria Democràtica espanyola del 2018, en virtut de la qual es recollia aquesta petició: “L’Estat restituirà en els termes establerts per la present llei els béns immobles i drets de contingut patrimonial dels quals fossin titulars els ateneus, cooperatives i ens assimilats que els van ser confiscats en aplicació del decret del 13 de setembre del 1936, de la llei del 9 de febrer del 1939 de Responsabilitats Polítiques i la llei del 23 de setembre del 1939 sobre béns dels antics sindicats marxistes i anarquistes.”

La petició demana que l’Estat restitueixi o compensi els ateneus els béns de caràcter històric-artístic inventariables dels que van ser privats, com són obres d’art o els documents dels seus arxius. Constata una realitat i porta a la reflexió i obre debat: Què seria de tota la societat si no existissin les associacions que, des de sempre, han afavorit l’esperit lliurepensador, l’ensenyament popular, la promoció de la cultura i de l’esport així com també niu d’organitzacions i germandats, cooperatives i altres entitats de protecció social i laboral? La reparació és un dret en una societat democràtica? També posa en valor els arxius com a memòria històrica i democràtica que actualment continuen apel·lant a que es faci justícia. Tal i com queda recollit a la Resolució 60/147 de 16 de desembre de l’any 2005 de l’Assemblea General de les Nacions Unides -subscrita per l’Estat espanyol- l la restitució, sempre que sigui possible, ha de tornar la víctima a la situació anterior a la violació manifesta de les normes internacionals de drets humans o la violació greu del dret internacional humanitari” i adverteix que la devolució ha de ser integral (“Restitutio in Integrum”). De moment no hi ha final feliç però la lluita continua.

Us convidem a llegir-lo, a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès el trobareu, i també podeu visionar la taula rodona que es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès el passat 1 de març sota el nom “Els ateneus no oblidem!”.

Anna Nicolau

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.