El lector opina
El ocaso de la democràcia / Anne Applebaum.
Barcelona : Debate, 2021.
Anne Applebaum ens fa una advertència clara sobre l’amenaça que representa el nou increment de l’autoritarisme a les democràcies liberals d’Occident. Ens il·lustra, a partir d’una experiència personal, una festa de final de mil·lenni a la seva casa de camp a Polònia amb una multitud de persones de diversos països i ens descriu com l’ambient d’eufòria del moment canvia radicalment vint anys després quan ningú ja no es parla. El que ha succeït durant aquest breu període és el que ens explica al llibre.
Applebaum fa referència a Hannah Arendt quan alerta de l’atracció per l’autoritarisme en les persones ressentides o frustrades i com els líders despòtics substitueixen els talents de primera categoria per individus grisos als quals la manca d’intel·ligència i de creativitat és la millor garantia de lleialtat. Així el líder autòcrata construeix una estructura piramidal que utilitza sense escrúpols per arribar al poder i mantenir-ho. El control dels mitjans de comunicació i la intoxicació amb falses notícies a les xarxes socials són la norma.
L’autora també revisa els casos de Polònia i Hongria en la seva actual deriva autoritària. Fa un repàs de com s’aconsegueix el Brèxit posant en relleu que amb la campanya VOTE LEAVE, Dominic Cummings va demostrar que era possible mentir invariablement i aconseguir després la victòria. L’autora ens desglossa tot un mecanisme basat en la “nostàlgia restauradora” que promet reconstruir la llar perduda basant-se en teories conspiranoïques i “mentides mitjanes”. Applebaum ho nodreix amb tot tipus d’exemples.
I, com no podia faltar, també parla d’Espanya per centrar-se en el fenomen de Vox. Ens descobreix com Rafael Bardaji, ex-assessor d’Aznar i amb estrets vincles amb l’administració Trump, idea una campanya a la xarxa utilitzant llocs web que difonen relats sense fonament, selecciona determinades notícies i emfatitza en detalls amb l’objectiu de crear ira, irritació i por insistentment. Applebaum va desvelant tota la maquinària i totes les tortuositats que s’amaguen darrere l’apogeu del líder despòtic.
La seva conclusió final no porta a l’esperança, si no que clama per la lluita de la defensa de les democràcies liberals. Això exigeix del ciutadà una tolerància en front a la cacofonia, combatre a qui la crea i també demana participació, debat, esforç. Aquest llibre, com un determinat tipus de teatre, el podem definir com un text de resistència. Cal llegir-ho!
Martí Sala
Deixa el teu comentari!