La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Barcelona 1951
Barcelona 1951/ Ramon Breu. Argentona: Voliana, 2021
Ramon Breu és un escriptor i professor de secundària nascut a L’ Hospitalet l’any 1956. Va estudiar Història Contemporània a La Universitat de Barcelona i Sociologia a l’ Institut Católic d’ Estudis Socials de Barcelona. Va crear el portal educatiu Cinescola l’any 2004 i l’ Enciclopèdia Digital d’ Educació en Comunicació el 2009. Ha guanyat varis premis entre els quals destaquen el Premi Aula a la Millor Pràctica Educativa del Ministeri d’ Educació (2008), el Premi Marta Mata de Pedagogia (2012) i el Premi Film Història de Barcelona de la Universitat de Barcelona (2012).
Barcelona 1951 és una de les seves darreres novel·les. El llibre narra nou històries que es desenvolupen durant l’any 1951, en el qual es va produir una vaga en protesta per la pujada del preu del tramvia a Barcelona. Així, veurem un botxí que arriba a Barcelona per fer la seva feina, una minyona que ens venja del seu amo, un investigador que intenta trobar un nen desaparegut, una jove periodista que vol progressar en el diari en el qual treballa , un estudiant que tracta d’introduir llibres en català a Espanya, un obrer que viu a les barraques i comet un crim, dues dones de distinta classe social que acaben a la presó i finalment, un estudiant que fa les seves cabòries al tramvia.
La trama dels relats es desenvolupa per tots els Districtes de Barcelona, encara que tenen més pes Ciutat Vella i Eixample.
Finalment, us oferim un petit fragment de la novel·la:
“Aquest febrer, com els dotze febrers anteriors d’ençà que la República s’havia acabat abruptament, Barcelona és una ciutat adolorida i melangiosa, de fum industrial, de volves negres que cauen sobre els llençols estesos als terrats, de pudor de pixats i podridura als molls. La ciutat sent la fibrada de la gana. Les setmanades dels obrers són irrisòries; les jornades, molt llargues, de dotze hores; els pisos, esgavellats; les cantonades, escrostonades; la roba, cara; la carn, introbable, i la llet, aigualida. Les presons estan plenes. Hom beu malta en comptes de cafè, es fuma picadura en comptes de tabac i es fan servir ungüents en lloc de penicil·lina. I gairebé no hi ha petroli per a l’estufa”
Deixa el teu comentari!