Inici » Activitats, Aniversaris, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Efemèrides, Entre Versos, General, Poesia

Any Felícia Fuster: ‘Només el gran desert dels telegrames muts’

23 novembre 2021 Sense Comentaris

felícia fuster 100 anysDemà a les 18:30, dins del cicle Entre Versos, celebrem el centenari del naixement de Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) de la mà de Blanca Llum Vidal i Tònia Passola que ens llegiran alguns dels seus poemes. La lectura de poemes s’acompanyarà d’un muntatge musical de la pianista i compositora Laura Pastor.

Felícia Fuster va ser una artista polifacètica, la seva obra abasta la poesia, la traducció i les arts plàstiques, establint estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, avançant en l’art i l’experimentació, ella mateixza es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts. L’any Felícia Fuster és l’ocasió per conèixer una obra original i moderna, experimental i dinàmica, d’adscripció abstracta.

Els anys grisos de la postguerra la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seva generació, participant en nombroses exposicions majoritàriament a França.

A partir dels anys 80 va desplegar la seva obra literària, amb el poemari Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Barcelona: Cafè Central, març de 2021, (1984; finalista premi Carles Riba), als 63 anys. Des del primer moment va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, sent assenyalada com una veu original i madura de la literatura catalana, “una veu de dona agosarada i intransferible”, com la qualifiquen des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

L’any 1987 publicà dos reculls: Aquelles cordes del vent. Barcelona: Proa, 1987‎ i I encara. Barcelona: Tres i Quatre, 1987 (premi Vicent Andrés Estellés) que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, de filiació avantguardista.Fuster escrivia en primera persona, des de la introspecció existencial i amb un alt grau d’exigència basat en la investigació de la paraula. Així, en un curt període de temps, la seva obra transcorre de l’avantguardisme europeu (de Salvat-Papasseit a René Char) a assumir la tradició d’Orient, en concret la poesia japonesa moderna, de la qual també és traductora. Això queda reflectit en llibres com Postals no escrites. Barcelona: Proa, 2001, crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho, a més de l’assaig La poesia japonesa moderna (1988) i l’antologia Poesia japonesa contemporània. Barcelona: Proa, 1988.

Versió original. Alzira: Germania, 1996 és una llarga i profunda meditació sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent. Lleida: Pagès editors, 1998 (finalista al premi Màrius Torres) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme.

Felícia Fuster va ser una dona compromesa socialment amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors l’any 2005 va crear la Fundació Felícia Fuster, on pots trobar més informació.

Altres llibres que pots trobar a les nostres biblioteques són:

Obra poètica 1984-2001. Barcelona: Proa, 2010

Felícia Fuster: obra plàstica. Barcelona: Fundació Felícia Fuster, 2008

..

Acte dins la programació de l’Any Felícia Fuster, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.