Demà a les 18:30, dins del cicle Entre Versos, celebrem el centenari del naixement de Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) de la mà de Blanca Llum Vidal i Tònia Passola que ens llegiran alguns dels seus poemes. La lectura de poemes s’acompanyarà d’un muntatge musical de la pianista i compositora Laura Pastor.

Felícia Fuster va ser una artista polifacètica, la seva obra abasta la poesia, la traducció i les arts plàstiques, establint estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, avançant en l’art i l’experimentació, ella mateixza es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts. L’any Felícia Fuster és l’ocasió per conèixer una obra original i moderna, experimental i dinàmica, d’adscripció abstracta.

Els anys grisos de la postguerra la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seva generació, participant en nombroses exposicions majoritàriament a França.

A partir dels anys 80 va desplegar la seva obra literària, amb el poemari Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Barcelona: Cafè Central, març de 2021, (1984; finalista premi Carles Riba), als 63 anys. Des del primer moment va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, sent assenyalada com una veu original i madura de la literatura catalana, “una veu de dona agosarada i intransferible”, com la qualifiquen des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

L’any 1987 publicà dos reculls: Aquelles cordes del vent. Barcelona: Proa, 1987‎ i I encara. Barcelona: Tres i Quatre, 1987 (premi Vicent Andrés Estellés) que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, de filiació avantguardista.Fuster escrivia en primera persona, des de la introspecció existencial i amb un alt grau d’exigència basat en la investigació de la paraula. Així, en un curt període de temps, la seva obra transcorre de l’avantguardisme europeu (de Salvat-Papasseit a René Char) a assumir la tradició d’Orient, en concret la poesia japonesa moderna, de la qual també és traductora. Això queda reflectit en llibres com Postals no escrites. Barcelona: Proa, 2001, crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho, a més de l’assaig La poesia japonesa moderna (1988) i l’antologia Poesia japonesa contemporània. Barcelona: Proa, 1988.

Versió original. Alzira: Germania, 1996 és una llarga i profunda meditació sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent. Lleida: Pagès editors, 1998 (finalista al premi Màrius Torres) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme.

Felícia Fuster va ser una dona compromesa socialment amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors l’any 2005 va crear la Fundació Felícia Fuster, on pots trobar més informació.

Altres llibres que pots trobar a les nostres biblioteques són: