Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Gènere negre, Novel·la barcelonina, Novel·la negra, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: M’enterro en els fonaments, de Manuel de Pedrolo

29 juliol 2021 79 views Sense Comentaris

menterroM’enterro en els fonaments / Manuel de Pedrolo.- Barcelona: Proa, 2001.

Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918) és un dels principals escriptors catalans del segle XX. Fou un autor molt prolífic, amb més de 100 llibres publicats, i sempre des d’uns posicionaments insubornables, en uns anys on això era especialment complicat. Les seves obres no defugen temes com ara la lluita de classes, i també la lluita armada amb objectius polítics, un tema especialment problemàtic i que va augmentar -encara més- les seves sistemàtiques topades amb la censura. En aquest blog n’hem parlat altres vegades, com podeu veure en aquest enllaç.

En aquest llibre hi ha tots els elements que posaven més nervioses a les classes benestants dels anys seixanta: estudiants rebels, relacions més lliures, conscienciació política i acció directa i armada contra el poder. Un pare troba unes fotografies, i el que veu el torba i és el que dona inici a tota la història…

Com a nota curiosa el llibre compta amb una adaptació a la gran pantalla, obra de Josep Maria Forn, en castellà i amb un altre títol i amb molts problemes amb la censura que en van impedir la normal distribució fins el 1976.

 

Les fotografies eren sota un amuntegament de papers, de blocs mig trinxats i d’objectes de tota mena. Mai no he pogut sofrir el desordre, en la forma que sigui, potser perquè la meva pràctica de metge m’ha donat sovint ocasió de comprovar que sempre és una manifestació de la malaltia, però no m’havia quedat més remei que pactar amb el del meu fill. Era un desordre propi de la joventut, purament exterior, i del qual calia esperar que amb el temps esmenés si més no les arestes més desagradables.

Això altre, però, ja era una cosa diferent. Indicava un enquimerador desordre dels sentiments, potser el primer pas en aquesta mena d’alienació de l’individu que trenca l’equilibri entre les nostres facultats. Sé, naturalment, que una certa quantitat de desordre és inevitable fins i tot en les persones més sanes, perquè no sempre és fàcil de guardar la balança entre els nostres anhels i les aspiracions dels altres, entre els nostres somnis i la realitat.

Aquelles fotografies, però, indicaven un desordre tan profund de la personalitat, que vaig espantar-me.

pedrolo

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.