La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Suburbi, de Xavier Benguerel
Suburbi / Xavier Benguerel.- Barcelona: Proa, 1985.
Xavier Benguerel (Barcelona, 1905) formà part de la generació literària marcada per la guerra civil i un llarg exili, en el seu cas després d’un pas per França va passar-ne la major part a Xile. Òbviament el conflicte marcà els seus llibres, per exemple Els vençuts està ambientat just després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona i explica la fugida a França i els sinistres camps de presoners on els refugiats van ser reclosos.
El llibre del que parlem avui és anterior a la guerra, i alhora posterior, no, no és cap errata. La primera edició és dels trenta, poc abans de la guerra, l’autor als anys vuitanta va agafar el text, el va revisar una mica i el va tornar a portar a impremta, fent-ne així el que podríem dir-ne l'”edició definitiva”. Ens trobem amb un llibre d’iniciació, el protagonista és abandonat per la tieta que se’n cuidava i se n’ha d’anar a viure amb uns altres parents. Allà, a més d’un canvi de barri i de feina, conèixerà una cosina de qui s’enamorarà perdudament, tot i el parentiu i que ella té ben bé deu anys més que ell.
Un amor impossible i desesperat, problemes familiars que porten a cadascú per bandes diferents, escapades al poble, els baixos fons de Barcelona i els anys del pistolerisme entre sindicats i patronal (tot i que els que més contractaven pistolers solien ser de la patronal)… Una novel·la sobre el suburbi, els límits de la ciutat amb el Somorrostro, Pequín i el Camp de la Bota (encara que al llibre el parla de la Mina, possiblement una actualització de l’edició dels vuitanta), i tot plegat escrit per un autor que coneixia aquella zona per haver-hi viscut tota la vida, a diferència d’altres autors de classe alta fascinats pels baixos fons.
L’oncle Bernat s’aturà per encendre la segona meitat del caliquenyo que havia encetat havent esmorzat. Xuclava a pressió i estrangulava amb les dents la punta negra del cigar.
—Ens podrem arribar fins a la Mina. Cosa de mitja hora escassa saps? A vosaltres, els de Sants, us passa com als del Clot, us falta el mar. No sabeu on para. —Va riure i tornà a xuclar amb fúria el caliquenyo que se li apagava—. Farem un vermut amb anxoves… i cap a buscar l’arròs.
Van seguir passeig del Triomf avall, en direcció al carrer del Teulat. L’oncle Bernat amb les mans plantades al darrera, capalt i amb el caliquenyo als llavis, semblava que passés revista del seu barri, mentre tallava l’aire i ensumava el sol.
Deixa el teu comentari!