Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Gènere negre, Novel·la barcelonina, Novel·la negra, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: L’any que vaig assassinar Rita Barberà, de Sebastià Bennasar

14 maig 2021 Sense Comentaris

sebastia-bennasar-1

L’any que vaig assassinar Rita Barberà / Sebastià Bennasar.- Calonge-Mallorca: AdiA Edicions [2019].

En aquest llibre, el prolífic Sebastià Bennasar (Palma, 1976) torna a un dels seus temes recorrents com és el panorama literari català (un temà que també apareixia per exemple a Les Mans del Drac), i ho fa des de l’òptica d’un assassí, ni més menys que l’assassí de Rita Barberà (bé, en el seu historial també hi ha en Kurt Cobain). En aquest llibre però, res de magnicidis, una cosa molt més modesta, i tot per salvar o fer remuntar el sector editorial.

[…] com que un dels millors estímuls per a la literatura és la mort d’un autor, si pot ser, de la manera més tràgica, que matés un escriptor que ens estimem molt i que hem publicat la majoria de les editorials del nostre grup i que després en el lot vostè hi pogués incloure dues persones més, en aquest cas, com a venjança pel que ens han fet al llarg del temps.

-Aviam si ho entenc bé, vostès volem encarregar-me tres assassinats de tres escriptors.

-Sí, bé, de tres persones vinculades al món editorial, com ara veurà, i volem que els tres siguin abans de Nadal.

Un autor amb una trajectòria prou llarga segur que coneix prou bé el sector com per fer aquesta novel·la (i potser ajustar comptes), amb aquestes premisses seguirem aquest particular emprenedor en la resolució del seu encàrrec en un món editorial que (com veiem per aquest encàrrec) no és precisament una bassa d’oli en una Barcelona que, tot i ser coneguda com el centre editorial d’Espanya, també és el centre editorial de Catalunya, amb unes xifres més minses però prou respectables.

A mitja tarda els diaris catalans ja reproduïen la notícia en les seves edicions digitals i afegien una nota de comiat i de valoració de l’obra literària feta pels editors que m’havien encarregat la feina. El resum era que l’obra del mort era molt polifacètica (ensems que porlífica) i que el millor homenatge que se li podia fer era llegir-lo. I aquella mateixa tarda havia començat un degoteig de vendes dels seus darrers llibres com a efecte crida.

Una obra entretinguda, de bon llegir, i que us pot servir d’introducció d’un dels nostres autors més prolífics del moment.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.