Seguim parlant de la poesia de María Eloy-García. Eloy-García ens descobreix nous espais de consciència, sent capaç de presentar davant la societat una reflexió, o un apunt sobre temes del carrer. És el cas, per exemple, del llibre Cuánto dura cuanto (El ciclo de Hipermuriel), on Eloy-García s’enfronta a la imatge estereotipada i li dóna la volta. En aquest cas, l’amor entre una poeta i una caixera es pot considerar un tema senyalat pel seu escàs nivell estètic, social, cultural, per la seva invisibilitat en el millor dels casos, fins que et topes amb El ciclo de Hipermuriel i te n’adones del lirisme immens que envolta tot allò. Pocs escriptors són capaços de fer de les vaques i porcs i xais despedaçats el símbol de la identitat humana i de l’amor apassionat. Eloy-García ho aconsegueix en “La carnicera Muriel”: “en ese contenedor de recortes y de restos/ que conforman tu yo hecho pedazos/ pero en el que adivino exquisito/ el cadáver de tus ojos/ la línea desigual de tu cuchillo/ y el golpe seco de un tórax recién abierto”.

Categories; Autor del mes, Destacat, Poesia Tags: María Eloy-García, Poeta del mes