Passejant per Barcelona amb Hans Christian Andersen. Etapa 6
“Desde allá se domina el mar abierto, con los numerosos barcos en el puerto y todo el arrabal que llaman la <<Barceloneta>>; cuando llegué allí, ¡menuda algarabía! Las calles allí son ángulos rectos, sin más que casas bajas con aspecto de asilo de pobres; por todas partes hay puestos de ropa, quioscos de comidas, trastos viejos y baratijas; carretas de transporte y coches de mulas se cruzan entre sí; críos medio ciudadanos, retozan al sol, entre el polvo. Aquí se anda siempre en medio de aglomeraciones; pero, si uno lo desea, puede darse un baño refrescante: se sale a la playa y allí hay casetas. A pesar de que todavía el tiempo y el agua estaban calientes, habían ya empezado a desmontar las grandes casetas de madera; no quedaba más que la amplia empalizada protectora contra la transitada carretera y, naturalmente, la blanda arena, por donde podía ir uno hundiendo los pies hasta alcanzar las espumantes olas y zambullirse en el agua. ¡Qué salobre!, ¡qué refrescante!, salía uno rejuvenecido y regresaba al hotel con el apetito de su juventud, y allí le esperaba una abundante y excelente comida.”
La Barceloneta és el barri més nou del districte de Ciutat Vella. Construït el 1753, només tenia cent anys quan el va visitar Hans Christian Andersen i va quedar profundament gravat en el seu record el traçat urbanístic i les seves edificacions de barri mariner. Els seus característics habitatges han anat desapareixent, però gràcies als moviments veïnals s’ha conservat La Casa de la Barceloneta 1761, un exemple de l’edifici unifamiliar característic del barri, amb façana amb accés a tres carrers, que permetia una ventilació òptima de l’habitatge. Actualment és un equipament municipal dedicat a recuperar la memòria històrica i col·lectiva del barri.
Si voleu conèixer més sobre la història de la Barceloneta, us recomanem la lectura del llibre La Barceloneta: origen i transformació d0un barri, 1753-1994.
Deixa el teu comentari!