El lector opina
La vida quotidiana a Barcelona vers el 1440 / Teresa Maria Vinyoles i Vidal
Barcelona : Fundació Salvador Vives Casajuana, 1985.
Aquest espai que Llegeix Barcelona dedica a la publicació de llibres que s’han escrit i s’escriuen referents a Barcelona és un bon mirador on tothom que s’hi acosta pot copsar els múltiples prismes des d’on es pot observar la nostra Ciutat. Per aquest espai apareixen la ficció, la crònica, llibres gràfics, la història… per què Barcelona és una ciutat inabastable, tot i els molts intens que s’han fet per anorrear-la, però fins i tot això s’afegeix a la vida de la Vila.
Hem de dir que és inexplicable que el llibre que comentem avui no hi hagi hagut cap institució, entenc Ajuntament o Diputació, que n’hagi assumit una segona reedició ja que allò que ens transmès la professora Vinyoles hauria de ser acollit com a patrimoni de Barcelona. Ara bé, res de nou si tenim en compte la ignorància, que esdevé desídia, de quins comanden les nostres corporacions. A les llibreries està exhaurit i hi ha pocs exemplars a les biblioteques i per aquesta causa, els pocs que hi ha estan exclòs de préstec ja que, evidentment, les biblioteques els preserven. L’exemplar que hem llegit tenia la opció de préstec a sala, és a dir, no podia sortir a l’exterior i la seva lectura era presencial dins el recinte on el llibre es conserva.
Un dels encerts de Teresa Maria Vinyoles és acotar el seu temps d’estudi i circumscriure’l en el s. XV, això li permet acostar-ser a aquest període amb lupa i precisió. Podríem dir que aquest llibre contempla història a la menuda i amb detall.
La vida quotidiana vers el 1400 acull l’organització de la Ciutat, però també l’abillament dels ciutadans i les ciutadanes, abillament que estava regulat i no tan sols diferenciava allò que podia dur un home i/o una dona, sinó també els vestits que havien de dur segons les classes socials; la situació dels jueus; la situació dels esclaus i les esclaves que eren diferents a la dels servents o serventes; testaments; bordells, els quals també eren regulats; el tracte als visitants; persones d’altres indrets que cercaven establir-se a Barcelona… Per tal de no ser exhaustius, el mosaic és ampli i acurat amb la virtut que l’autora també escriu bé i troba les paraules adequades per tal que, en poc, digui molt i el lector i la lectora pugui comprendre el tràfec públic i privat de la urbs i dels seus ciutadans.
Essent un estudi, la professora Vinyoles l’inicia des d’allò que és general per anar, paulatinament, fins allò que és la privacitat de les cases i ens mostra quin era el paper de la dona dins aquest àmbit que, ja poden imaginar, no sempre és el més feliç. Finalment dir-los que ja en el s.XV existia la separació de béns entre l’esposa i l’espòs, sortosament això, fins hores d’ara, s’ha pogut preservar.
Per acabar recomanem vivament la lectura d’aquest llibre és un pas més per saber i comprendre la nostra història, saber d’on venim i fins i tot com s’han pogut mantenir alguns costums que els barcelonins i barcelonines no sabem que hem conservat.
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!