Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Espai Barcelona, Etapes, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat

Passejant per Barcelona amb Hans Christian Andersen. Etapa 1

9 abril 2021 113 views Sense Comentaris

Hans Christian Andersen arriba a Espanya travessant la frontera per La Jonquera el 4 de setembre de 1862 i l’inici del seu viatge no pot començar pitjor. Un fort temporal de pluges rep al famós escriptor que arriba en posar en perill la seva vida. 

De camí a Girona per agafar el tren cap a Barcelona, la diligència en la que viatja Andersen creua el riu Fluvià. El cabal d’aquest ha crescut en les darreres hores i baixa un corrent molt fort, les rodes de la diligència es queden atrapades i els passatgers, alarmats, veuen com l’aigua envaeix l’interior del carruatge, amb el risc que el riu se’ls emporti. Per sort, un grup de pagesos de Bàscara, que feinejaven a prop en aquell moment els van auxiliar, portant-los fins a la riba del riu.

Barcelona-Mataró_old_train_station

Finalment, Andersen arriba a Barcelona. El tren s’atura a la única estació de la ciutat en aquella època (que passa a anomenar-se Barcelona-1 quan es construeix una segona estació, l’actual Estació de França), una de les set primeres estacions de trens construïdes a l’estat espanyol, que formaven part de la línia Barcelona-Mataró.

L’estació estava situada davant de l’actual parada de metro Barceloneta, a l’inici del passeig de Don Carlos, conegut popularment com del Cementerio perquè connectava la Barceloneta amb el cementiri del Poblenou. Aquest passeig és l’actual carrer Doctor Aiguader. L’únic vestigi que es conserva de la zona és un tros de l’antic passatge de la Cadena, que comunicava amb l’estació i era molt transitat. Aquest tros de carreró és el pati del restaurant Bitácora, al carrer Balboa a l’alçada del carrer Carbonell.

Barcelona-1

“Una estación sucedía a otra; los vagones iban hasta los topes; eran más de las diez de la noche cuando llegamos a Barcelona. La estación, una barraca de madera, estaba abarrotada de público; seguro que la mayoría no tenía nada que hacer allí. Maletas, fardos y sacos eran arrojados a voleo. […] A nuestro alrededor todo era alboroto, aglomeración, apretujones. En la calle esperaban varios omnibuses; unos, pegados a la salida; otros, algo más lejos, detrás de la empalizada. Cada noche tenía asignados sus propios mozos de cuerda; uno venía y cogía un bulto, otro mozo agarraba otro bulto y salía a galope con él hasta su coche, sin importarle si el equipaje de uno iba o no todo junto; por todas partes había gritos y voces.  […] La gente se insultaba, se empujaba; era como estar en medio de un saqueo. Afortunadamente, yo tenía un amigo en Barcelona, el señor Schierbeck, que allí residía. Él nos ayudó a atravesar la marejada humana que encontramos a nuestra llegada, y consiguió embarcar nuestro equipaje en lo alto del carruaje y meternos a Collin y a mí dentro del mismo, aunque no sin empleo de la violencia. Parece increíble que ni uno de nosotros, y ni siquiera alguno de los bultos, desapareciesen entre aquel barullo y griterío. 

Por fin, ya sentados y a salvo en el vehículo, éste dio unas sacudidas, crujió y se lanzó hacia adelante. La iluminación resplandecía en las anchas calles, que se prolongaban entre edificios señoriales y desembocaban en el concurrido paseo de la Rambla. Las lámparas de gas esclarecían los escaparates de las tiendas; por doquier veíase vida y animación.”

 

Bibliografia

 

  • Alcaide, Rafael (2015). El ferrocarril en la ciudad de Barcelona (1848-1992). Madrid: Fundación de los Ferrocarriles Españoles. ISBN 978-84-943462-1-7.

 

 

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.