Fa poc es va publicar la novel·la curta El Pare Sergi de Lev Tolstoi (Lleonard Muntaner, 2010). El Pare Sergi és la història d’un home que en el seu afany de perfecció recorre un llarg camí: el camí de tota una vida que el porta des de l’alta societat moscovita fins a l’exili de Sibèria. Aquest llibre ens serveix com a excusa per parlar una mica del tema de la traducció literària i a raó de la traductora, la catalano russa Xènia Dyakonova ( Sant Petersburg,  1985- ), que és una de les persones més enteses en aquestes qüestions.

Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Viu a Barcelona, dóna classes d’humanitats a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, col•labora com a crítica literària al diari Avui i com a traductora al diari Ara. És autora de tres poemaris en llengua russa i de diverses traduccions de poesia catalana al rus, publicades en antologies i revistes de Sant Petersburg i Moscou. L’any 2002 va guanyar el premi de poesia jove Els Nous Noms. Ha traduït també les novel•les curtes El monjo negre d’Anton Txèkhov (Laertes, 2003) i El Pare Sergi de Lev Tolstoi (Lleonard Muntaner, 2010).

El pare Sergi, un dels últims relats del comte Tolstoi, publicat l’any 1898, és la història d’un home que en el seu afany de perfecció recorre un llarg camí: el camí de tota una vida que el porta des de l’alta societat moscovita fins a l’exili de Sibèria, passant per un monestir i una cova d’anacoreta. Un seguit d’esdeveniments, prou versemblants i alhora extraordinaris, conformen la trama externa de l’obra: tanmateix, el que més interessa a l’autor és mostrar minuciosament l’evolució interna del personatge.

Una certa imprecisió temporal de l’obra contribueix a donar-li un aire de llegenda, però no deixa de ser un exemple de la millor prosa realista, i el protagonista manté una gran vivesa humana al llarg de tota la narració. La força d’ El Pare Sergi rau, d’una banda, en l’estil auster, contundent i expressiu que caracteritza la prosa tardana de Tolstoi; i, de l’altra, en el poderós missatge moral que transmet amb tanta naturalitat i bellesa com si fos una paràbola bíblica.

Com diu el poeta i crític Pere Antoni Pons: «Narrativament impecable, amb algunes escenes esbor-ronadorament bones –com aquella en què el protagonista es talla un dit per no cedir a la libidinosa temptació d’una divorciada juganera–, El pare Sergi és una obra molt potent que, en tot cas, té el defecte de funcionar, a moments, com un manual del perfecte servidor de Déu. Com si a Tolstoi li interessés més la lliçó doctrinal que la literatura. Encara que això no impedeixi que a la fi li acabi sortint –miracles del geni– molt bona literatura.»

Un altre interessant article de la traductora és:  Rus i el trobareu al web de la revista digital sobre traducció literària Visat que publica el Pen Club Català

Categories; Destacat, General, Monogràfics, Novetat Tags: Anton Chèjov, Ateneu Barcelonès, diari Ara, diari Avui, Escola d'Escriptura, Laertes, Literatura comparada, Lleonard Muntaner, Monjo negre, Pare Sergi, Pen Club, Pen Club Català, Pere Antoni Pons, Teoría de la literatura, traducció, traducció literària, Visat, Xènia Dyakonova