Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

4 abril 2021 108 views Sense Comentaris

cobertes_haru_flavia_company_2020Haru. Ja no necessito ser real.

Barcelona: Univers, 2020 (Narrativa).

Flavia Company Navau (Buenos Aires, 1963 i resident a Barcelona des de 1973) és una escriptora bilingüe català / castellà, periodista, traductora, crítica literària i gestora cultural llicenciada en Filologia Hispànica, professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Haru, una noia oriental, és qui ens explica la seva experiència i reflexió sobre el món occidental, en una novel·la que inclou moltes novel·les: les diferents referències a llibres escrits per aquesta autora fa que les vides de Flàvia Company i Haru arribin a entrellaçar-se fins al punt d’identificar-se. Què/qui és “Haru”: una autora? El títol d’una de les novel·les de Flàvia?

El viatge al món descrit passa a ser una via iniciàtica que va més enllà de les fronteres administratives i polítiques de la vida real. Aquest projecte de la protagonista esdevé “el fil invisible amb el que viatjo, amb el qual vaig vivint gent i llocs, no s’ha de tallar de manera que vaig seguir”. Un impuls irrefrenable compulsiu en què aprèn que “els paisatges ens mostren el que tenim i també el que ens falta” a la vida.

Els diferents capítols flueixen com la vida mateixa: són la suma d’històries, curtes però intenses, encadenades que la/es connecten amb els seus orígens i que fan retrobar-la amb gent coneguda ens espais desconeguts. Apunta que les biblioteques i els llibres –tots ells- són importants i donen vida a les experiències que es narren alhora que viuen en ella. Aquestes diferents dimensions són les que donen sentit. El “moviment” són reminiscències de la memòria i projeccions de futur: la mort i la perdurabilitat són dues cares de la mateixa moneda i la vida és una exploració constant en què la Llibertat i el seus límits fa que es pugui transformar.

No necessito ser real és un cicle, un camí de tornada constant: respecte de les tradicions, de la manera de viure la vida, dels valors i misteris. Tal i com descriu la Haru, els misteris de “Cada dia és una vida sencera” i d’obertura a cor obert amb un compromís vers un mateix i vers la Humanitat.

Des de la concepció clàssica, Aristòtil entén el moviment com a un acte, el pas de la potència a l’acte i com a la realitat que té un objecte –o subjecte, per extensió- que pot arribar a ser a partir d’un aprenentatge, quan és accidental, o des del punt de vista ètic, com a conducta i disposició de l’ànima com a resultat de la seva finalitat, la natural. També podem pensar en les categories de Kant: l’espai i el temps com al procés de coneixement sensible a partir del fenòmen. També s’al·lueix a la filosofia oriental de la vida, la transfiguració  i constant evolució. Sigui com sigui, l’important a destacar de l’obra és el viatge que dur a terme l’autora com a projecte de vida a través de diverses manifestacions. El millor és llegir-la ja que no us decebrà i us farà donar moltes voltes a conceptes de vegades inadvertits o molt anomenats però poc aprofundits.

Podeu consultar aquesta i altres obres de Flàvia Company a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès aquí.

Anna Nicolau

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.