Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Efemèrides, General, Novetat, Poesia, Poeta del mes

200 anys de Charles Baudelaire

6 abril 2021 140 views Sense Comentaris

Va néixer a París el 9 d’abril de 1821, fill de Caroline Dufays, que tenia 30 anys i Joseph-François Baudelaire, de 60. El seu pare va morir quan tenia cinc anys i la seva mare es va tornar a casar ràpidament. El seu estil de vida bohemi va ser una reacció contra el seu padrastre, Jacques Aupick, alt comandament de l’exèrcit i exseminarista, que va convertir casa seva en una llar rígida i puritana.

En els 46 anys que va viure, Charles Baudelaire es va exposar a tots els vicis: l’alcohol, les drogues, usuari habitual de prostíbuls on es va contagiar de sífilis ben aviat. Per sort, res d’això va ennuvolar el seu cervell.

Quan estudiava a la Facultat de Dret, i de pas estudiava el Barri Llatí de París, va conèixer a Gérard de Nerval, Théodore de Bacille, Balzac i a Sainte-Beuve, entre altres.

Entre les dones que el van marcar hi trobem la seva mare, de qui sentia que l’havia abandonat pel seu padrastre. La seva nani, Mariette, que es va ocupar d’ell fins que el van internar en una escola de Lyon primer i de París després, i a qui li va dedicar algun poema:

“A la serventa de gran cor de qui estaves gelosa,

i que ara dorm el seu somni sota una humil gespa,

no obstant això, hauríem de portar-li algunes flors.”

Sarah, la seva prostituta favorita, calba i guenya, que segurament li va contagiar la sífilis, i a qui també va dedicar algun poema:

“Una nit en què estava amb una horrible jueva,

com un cadàver estès al costat a un altre, pensava,

a la banda d’aquell cos venut,

en aquesta trista bellesa de la qual el meu desig es priva.”

També es va enamorar de Jeanne Duval -que en realitat es deia Lemaire-, que acabava d’arribar d’Haití, a qui també va dedicar diversos poemes. Li fascinava anar amb una mulata en un món de blancs.

Baudelaire, a part de la seva obra literària, es va dedicar a la crítica d’art, musical i literària. Va portar a la fama a Delacroix, va considerar Wagner com el futur de la música i es va emmirallar amb Hoffmann i Edgar Allan Poe, a qui va traduir, per la seva negror i l’espessor de la seva ànima. La seva obra, en canvi, va tenir un reconeixement molt limitat.

Quan al 1857 va publicar Les flors del mal, la resposta de la crítica va ser devastadora, especialment la de Le Figaro. Els poemes del llibre foren considerats «ofenses a la moral pública i als bons costums»; per consegüent, el van processar. Tot i així, ni l’ordre de suprimir sis dels poemes, ni la multa de 300 francs n’impediren la reedició el 1861.

Però amb el temps Les flors del mal es va convertir en una de les obres fonamentals de la literatura universal. El romanticisme Lord Byron, Mary Shelley, John Keats, Víctor Hugo, Gérard de Nerval es va trencar, per donar pas a la modernitat, fundada en la crisi espiritual, la crítica social i la mirada cosmopolita. Precursor del segle XX, va marcar les claus de l’avantguarda.

 

A la nostra biblioteca pots trobar:

Consells als joves escriptors i altres escrits. Barcelona: Columna, 1996

Pobre Bélgica. Buenos Aires: Losada, 1999

El pintor de la vida moderna. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos: Librería Yerba: Cajamurcia, 2000

Pequeños poemas en prosa; Los paraísos artificiales. Madrid: Cátedra, 2003

Les flors del mal. Badalona: Sàpiens, DL 2005

Poemas prohibidos. Vigo: Maldoror, 2007

Vint-i-cinc flors del mal. Lleida: Aula de Poesia Jordi Jové, Universitat de Lleida, 2008

El meu cor despullat: escrits íntims i correspondència. Barcelona: Proa, 2018

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.