Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Familias como la mía

5 març 2021 53 views Sense Comentaris

Famílias como la mía/ Francisco Ferrer Lerín. Barcelona: Tusquets, 2011

Francisco Ferrer Lerín és un filòleg, escriptor i ornitòleg nascut a Barcelona l’any 1942. Als disset anys va començar els seus estudis de medicina i la seva carrera literària. També va fer traducions d’autors francesos al castellà. A finals dels anys 60 es trasllada a Jaca per exercir d’especialista ornitòleg en el Centre Pirinenc de Biologia Experimental del CSIC. A principis dels anys 70 torna temporalment a Barcelona, es llicencia en Filologia Hispànica i treballa al món editorial. Posteriorment decideix dedicar-se a l’ornitologia. Als anys 80 va col·laborar amb diverses publicacions periòdiques. El 2005 va reaparèixer com a escriptor i ha publicat obres en prosa i poesia. Ha guanyat diversos premis, entre els quals cal destacar el Premi del Ministeri de Cultura al llibre millor editat per El bestiario de Ferrer Lerín i el Premi de la Critica pel seu llibre de poesia Fámulo.

L’any 2001 Ferrer Lerín escriu un guió cinematogràfic per encàrrec de Frederic Amat, que més endavant esdevindrà novel·la, publicada l’any 2005 amb el nom Níquel. L’any 2011 apareix publicada per l’editorial Tusquets una versió revisada i ampliada de Níquel amb el títol Familías como la mía.

El protagonista del llibre és Pablo Amatller Moragas, estudiant de medicina, que es diverteix amb els seus amics. A més, descobreix els jocs de cartes, que se li donen bé. Quan mor el seu pare, ha de fer el Servei Militar i  quan acaba es dedica al joc, s’aficiona a la ornitologia i acaba entrant en els Serveis Secrets.

L’acció de la novel·la transcorre principalment al Eixample i també surten els districtes de Ciutat Vella, Sant Gervasi, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Horta.

Finalment, us oferim un petit fragment de la  novel·la:

“ De grotescos amantes nos convertimos en fieles camaradas. Con la chaqueta negra de cuero,  que nadie nunca supo llevar como ella, con los tejanos, con las botas cuando salíamos al campo, se convirtió en mi sombra. Inseparables recorrimos mis mundos barceloneses; los cines –Fantasio, por su olor, Astoria, por su silencio-, las librerías de viejo de la calle Aribau, las galerías de arte de Consejo de Ciento, algunas terrazas –pocas, Doria, Zúrich-, restaurantes atípicos como el Delicatessen de Muntaner, zonas periféricas como el faro de la desembocadura del Llobregat o la carretera de Horta a Sardañola. Todos mis lugares favoritos se engrandecían con su presencia”

familias_como_la_mia

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.