La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: La meva Cristina i altres contes, de Mercè Rodoreda
La meva Cristina i altres contes / Mercè Rodoreda.- Barcelona: Edicions 62, 2020.
Mercè Rodoreda (1908-1983) passarà a la història com l’autora de La plaça del diamant, això és així, però és injust. L’obra de Mercè Rodoreda és molt més extensa i, tot i que no sempre va assolir un nivell com aquell a què va portar la Colometa, i sempre es troba entre els millor llibres publicats en català al segle XX. Les seves novel·les van assolir un gran èxit, a més a més de La plaça… llibres com Aloma, Mirall trencat, El carrer de les camèlies… Aquesta Mercè Rodoreda novel·lista va estar a punt d’eclipsar la Mercè Rodoreda contista, i amb això ens perdríem una de les millors contistes en llengüa catalana.
Aquest recull és un dels millors considerats, contes escrits entre 1957 i 1964, publicats el 1967 i que posen els seus contes a un nivell no inferior al de les seves novel·les. El fet de manejar una menor extensió permetia una llibertat que li permetia explorar noves maneres de narrar i nous temes, nous acostaments que després aprofitaria per les seves novel·les. Tot i la seva entitat literària pròpia es poden llegir sota aquest prisma, com una provatura de les noves novel·les que faria.
¿Tants anys has viscut a dins)…¿I com t’ho feies?, em diuen. T’has de fer els papers. I em miren i pels voltants de la boca els veig com un començament de rialla. Torna, em diuen, torna. Però quan hi torno s’empipen: vine demà passat. I un d’ells, el del bigoti, allarga una mà amb els dos primers dits ben junts i la fa anar com si girés una clau i em diu, clavant-me una mala mirada: si no véns a buscar els papers, ja ho saps… I vinga fer moure la mà… I jo duc una pena que em mata, però no ho sap ningú. Va anar així, i sense testimonis. I no em queixo.
Deixa el teu comentari!