La soledat del llebrer / Manel Aljama.- Lleida: Pagès, 2020.

Som a la Barcelona del 1975 José Luis Canales, un inspector de la brigada político social arriba destinat a la comissaria del districte cinquè, el mític barri xino. És l’estiu previ a la mort de Franco, l’ambient polític està enrarit, lluites en la clandestinitat per ocupar els millors llocs en el canvi que s’intueix imminent… vagues i una delinqüència que tot i ser silenciada pels medis comença a assolir cotes molt altes (el fenòmen quinqui ja es pot començar a veure en aquells anys tot i que explotarà una mica més tard, en el pas dels 70-80).

I el tren va entrar pel revolt de l’Estació de França. Feia molta més calor a fora que a dins del tren. Carregava una maleta petita. Sis mesos de policia secreta li donaven dret a demanar un trasllat a una capital important i tranquil·la, sense terroristes. Madrid era un caramel difícil d’aconseguir, fins i tot per a ell, orfe de militar del bàndol guanyador que, després de fer “milícies”, tenia dret a una plaça al cos de policia. A Conca no hi havia més que lladregots de pa sucat amb oli. Les províncies del nord no eren gens recomanables. Barcelona li semblava un lloc adient amb molts al·licients, com la proximitat del mar, el port, el contraban, les dones que feien el carrer i els turistes.

Desobeint les ordres comença a investigar la mort de prostitutes i el rastre el portarà als ambients de les curses de llebrers. Actualment ja no se’n fan, però en aquell moment la ciutat comptava amb tres canòdroms, el darrer en desaparèixer va ser el de la Meridiana, del que encara es pot obsevar la graderia que es va decidir conservar.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Gènere negre, Novel·la barcelonina, Novel·la negra, Novetat Tags: Biblioteca El Carmel - Juan Marsé, Manel Aljama, novel·la barcelonina, Novel·la negra, Recomanacions de lectura, Ressenyes