El lector opina
En las nubes / Ian McEwan. Barcelona : Anagrama, 2007. Tradució de: Juan Gabriel López.
En las nubes és un llibre curt, 147 pàgines, escrit pel guionista i escriptor britànic Ian McEwan. Està estructurat en set relats amb un fil conductor: les aventures d’en Peter, un nen de deu anys que viu amb la seva germana, els seus pares i un gat. L’escenari te lloc a casa seva: la seva habitació, la de la seva germana, la cuina i el jardí.
El començament de la història fa que t’enganxis de seguida:
«Cuando Peter Fortune tenía diez años, algunos adultos le decían a veces que era un niño “difícil”. Nunca comprendió lo que querían decir… lo comprendió por fin cuando ya hacía años que era adulto. Creían que era difícil por lo callado que era».
El protagonista viu entre la realitat i la ficció. L’escriptor creua el món subjectiu del nen (fantasiós e imaginatiu) i la vida real. Així que els dos mons llisquen junts i s’enriqueixen mútuament en les narracions. Per posar un exemple, en el capítol “Las muñecas”, les nines de la germana (unes seixanta), cobren vida i es disposen a venjar-se d’en Peter qui està agosarat a sobre el llit de la seva germana.
En un parell de relats, el protagonista pateix transformacions. A “El gato” es fica en la pell del seu gat i a “El bebè” en la pell d’un nadó que viu a casa seva una temporada. Són molt interessants les descripcions que fa l’escriptor de com veu la vida un nadó, i el seu contacte amb el món mitjançant les sensacions físiques. És en aquest relat on percebo les qualitats d’Ian McEwan: els detalls i descripcions visuals. Descriu com experimenta el món un , com viu l’acte de menjar, per exemple, però com és en Peter qui s’ha transformat en nadó, per ell l’experiència, crec que és com llençar-se per les muntanyes russes i no poder fer altre cosa que xisclar. Haureu de llegir el llibre per entendre el que vull dir.
Una altra de les qualitats d’aquest escriptor és la facilitat en com es mou el narrador, és un narrador és una veu que s’enganxa rere la orella del protagonista i coneix els seus pensaments i emocions. Un punt de vista focalitzat en un personatge en tercera persona.
Crec que és un llibre divertit, per tots els públics: infantil, jove i adult. Pot ser en temps de pandèmia, el recomano. Una mica d’aire fresc, sense pretensions, sempre va be.
Per últim esmenaré un paràgraf que m’ha agradat:
«Si la gente dedicara menos tiempo a juntarse y a hacer que los demás se juntaran y dedicara un poco más de tiempo al día a recordar quienes eran o quienes podrían ser, el mundo sería un lugar mucho más feliz».
Elena Sauquet
Deixa el teu comentari!