Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

1 novembre 2020 54 views Sense Comentaris

FitxaPub_LLETRES HEBREES_300X300LLETRES HEBREES A LA BARCELONA MEDIEVAL

Eduard Feliu. Barcelona, 2010. MUHBA Textures, núm 3

MUHBA Textures és una publicació periòdica del Museu d’Història de Barcelona que presenta textos relacionats amb les activitats que el Museu duu a terme. En el cas que ens ocupa aquesta publicació s’ha d’inserir en el marc d’una exposició i un seguit de conferències que el MUHBA va acollir dedicades al rabí Salomó ben Adret.

L’autor, Eduard Feliu i Mabres (Sant Feliu de Llobregat, 01 de juliol de 1938 – Barcelona, 15 de juliol de 2009) va ser un estudiós de la cultura i de la llengua hebrees en general i posteriorment s’especialitzà en la vida i la presència dels jueus a Catalunya i concretament a Barcelona, tal i com podem observar en l’edició que avui comentem.

LLETRES HEBREES A LA BARCELONA MEDIEVAL aplega tres textos de l’autor:

  • La cultura hebrea a la Barcelona Medieval.
  • Sobre la teoria i la pràctica del dret hebraic a la Barcelona Medieval.
  • La disputa de Barcelona en el marc de les polèmiques entre jueus i cristians a l’edat mitjana.

Tal i com se’ns assenyala en la presentació, a cura de Jordi Casanovas, el primer text havia estat publicat a Barcelona Quaderns d’Història i els altres dos inèdits en el moment de l’edició de MUHBA Textures, és a dir, l’any 2010.

Aquests tres texts són treballs de síntesi centrats en l’empremta que els jueus van deixar a Barcelona en la seva vessant lingüística a partir dels escrits que s’han conservat. Però ens equivocaríem si penséssim que  en ser un treball de síntesi és un treball incomplet, tot el contrari, amb aquesta publicació reduïda, però reduccionista, podem copsar amb escreix la petja d’aquesta comunitat a la nostra Ciutat.

Segons el Dr. Eduard Feliu el jueus barcelonins, fins on arriba la documentació, parlaven català, ja que no va ser fins més tard que la llengua jueva es va recuperar i la van incorporar en els seus estudis, principalment, els estudis del Talmud i de la Bíblia dels quals en van fer tractats i, paulatinament, també va ser incorporada a la seva vida diària, és a dir, que sovintejaven les dues llengües, la nadiua i la ètnica.

La publicació que comentem ens mostra un seguit d’homes, amb nom i cognoms, instruïts i estudiosos dels llibres sagrats hebreus així com de la filosofia del seus temps, amb un personatge que analitzaren abastament: Maimònides, esdevenint, dins la pròpia comunitat, els pro- i els anti- Maimònides, però també els filòsofs hebreus es confrontaven amb Aristòtil.

Per tal de no ser exhaustius i no desvetllar totes les bonhomies d’aquest llibre, que considerem és indispensable per tal de conèixer més sobre la nostra historia personal, col·lectiva i de la ciutat de Barcelona, i per ajustar-nos a l’espai destinat a aquestes ressenyes, no voldria deixar d’exposar que Barcelona va tenir la seva petita Shoà (holocaust), no per petita, justificable: L’any 1391 els barcelonins cristians van assaltar el Call i van causar 250 mots.

Pel que fa al darrer document que il·lustra aquest llibre: La disputa de Barcelona. Tot i l’aparença pacífica,  eren habituals les “disputes” entre jueus i cristians. Però el terme “disputa” no l’hem de prendre en la seva accepció actual sinó que l’hem d’inscriure en la seva accepció medieval, és a  dir, la de confrontament ideològic i que es palesava mitjançant escrits que s’interpel·laven entre ambdues comunitats.

I ja per acabar, el Dr. Eduard Feliu ens ofereix tot aquest material amb un bon català actual. Aquesta edició fa l’aportació d’una molt àmplia bibliografia.

Com ja poden imaginar, no hi ha cap dona, imagino que no per voluntat de l’autor, esperem que l’aportació d’Eduard Feliu sigui el coixí per tal que les noves generacions facin investigació de l’aportació que la dona jueva medieval va fer a la nostra Ciutat.

Sílvia Fortuny

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.