Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Abans de les cinc som a casa, d’Albert Forns

23 octubre 2020 53 views Sense Comentaris

portada_abans-de-les-cinc-som-a-casa_albert-forns_202007101252Abans de les cinc som a casa / Albert Forns.- Barcelona: Edicions 62, 2020.

Ja fa uns anys que el nom d’Albert Forns (Granollers, 1982) va sonant cada cop més en la novel·la catalana. Un estil jove i descarat, que flirteja descaradament amb l’autoficció, ha fet dels seus llibre petits èxits originals i premiats. Va guanyar el Documenta el 2012 amb Albert Serra: la novel·la, no el cineasta, l’Anagrama el 2016 amb Jambalaia i ara ha rebut el Premi BBVA Sant Joan amb aquest Abans de les cinc som a casa.

El títol del llibre ve d’una frase que es repeteix molt en uns diaris, quan s’explica l’excursió de diumenge per diferents llocs moltes vegades es conclou aquesta anotació amb aquest “Abans de les cinc som a casa”, tancant el dia i deixant apuntat tot el que cal apuntar. Però d’on surt tot? On comença tot plegat? Res millor que anar al principi de la novel·la on l’autor-protagonista mostra sense embuts les seves cartes, amb això construirà la seva mà de joc, i correspondrà als lectors decidir si ha anat o no de farol.

 

El 21 de juny de 2015 vaig comprar una vida.
Era diumenge, i com la majoria de diumenges jo voltava pel mercat de Sant Antoni, remenant llibres vells, quan en una de les parades vaig trobar una pila de llibretes relligades amb una goma de pollastre. I mira que al costat hi havia primeres edicions de clàssics catalans introbables, i una mica més enllà uns quants pamflets de la Segona República, i al fons treia el cap una col·lecció de manuals d’excursionisme fantàstics, però jo em vaig anar a fixar en les llibretes, l’aneguet més lleig de la parada.

La de dalt de tot només tenia una etiqueta a la coberta i hi posava “Diari 1970-1971″. La vaig deslliurar de la goma elàstica i vaig començar a fullejar-la. Era tota escrita a mà, plena des de la primera pàgina fins a l’última, en català normatiu i amb una lletra clara i entenedora. Centenars d’anotacions, de les anotacions d’algú, ves a saber qui. En aquella primera llambregada hi vaig veure viatges per Europa i descripcions del dia a dia de la Barcelona de llavors. I n’hi havia més: “1969-1970″, deia el segon quadern, “Diari de l’1 de gener al 7 de juny de 1979″, posava el tercer, i així fins a tretze. Tretze llibretes. Els diaris personals d’algú, venuts de qualsevol manera.

Comprar una vida… per 300 euros, aquest és el punt de partida i a partir d’una diaris més notarials que no pas íntims, anirà descobrint qui és aquest escribà, aquest Hilari que treballa a la Telefónica, que escriu el seu diari en català (no tothom de la seva generació el sabia escriure) i com era la seva vida a la Barcelona del tombant dels 60 als 70 i dels 70 als 80. Uns anys recordats amb molta épica que aquí apareixen amb una quotidianitat que desarma. La mort de Franco, les primeres eleccions, Tarradellas, Jordi Pujol… mereixen amb prou feines una línia, i potser ni tan sols això.

Albert Forns, foto de Gemma Ruiz.

Albert Forns, foto de Gemma Ruiz.

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.