Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…Amor clandestí de Teresa Pàmies

9 octubre 2020 33 views Sense Comentaris

pamiesTeresa Pàmies, filla del polític i líder marxista Tomàs Pàmies, nasqué al 1919 a Balaguer i morí a Granada, on viu un fill seu, el 2012. Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar amb la seva família i va viure a diferents llocs França, Cuba, República Dominicana, Mèxic, on va estudiar periodisme, i Belgrad on va treballar a la radio.
Als anys setanta torna a Barcelona on col·labora a la radio a la TV i en premsa escrita. És a Barcelona, on es dedica plenament a escriure el seu primer èxit va ser Testament a Praga premi Josep Pla (1970), basat amb les memòries del seu pare. La seva obra és un testimoni de la seva generació, mare de quatre fills, avia de set nets, militant activa en un partit d’esquerres, PSUC, periodista i escriptora.
Amor clandestí, el títol d’aquesta novel·la autobiogràfica de la Teresa Pàmies ens deixa endevinar de que anirà la història. Montserrat Roig en una carta a la Teresa li diu: És el teu llibre que m’agrada per sobre de tots perquè soc una bleda romàntica que tota la vida me l’he passada somniant en un amor així, capaç de superar totes les proves i totes les vicissituds de la vida.
Però és més que una història d’amor, és un testimoni històric que ens retrata la Barcelona dels anys setanta, quan ella s’instal·la a ciutat amb els seu fills però el seu home, Gregorio López Raimundo dirigent del PSUC ha de portar una vida clandestina ja que l’activitat política a què es dedica és il·legal.
Narrant les que semblen petites coses de la vida: passejar, llegir, anar al cine, acompanyar a créixer els fills i les que no ho semblen, com són les trobades amb el seu home: el que li diu i el que no té temps de dir-li, però ens ho escriu, anirà parlant d’història de la ciutat, de literatura de cinema, de música, de política de feminisme. De tot. Amb una prosa planera ens va explicant aquells anys foscos del postfranquisme. Però la Teresa Pàmies ho fa amb un vernís d’esperança, ella era una dona vital.

Un tast:
Van quedar que es trobarien a Barcelona el segon diumenge de setembre de 1971, a les quatre de la tarda, a la plaça Letamendi, al costat dret mirant cap al Passeig de Gràcia.
…Ell tenia cinquanta-set anys i ella cinquanta-dos. Per la dona era el retorn legal a Catalunya després d’un segle d’exili. Per ell era prosseguir una estada clandestina a Barcelona en una situació modificada pel fet de tenir-hi, definitivament, la companya i els fills. La seva clandestinitat li era imposada, atès que l’activitat política a què es lliurava era il·legal, perseguida i penalitzada.
….He entrat al carrer Sombrerers i he sortit al de Moncada. El museu Picasso era tancat. El pati del Palau Dalmases es veia brut del carrer estant, diferent de les fotos del llibre” Barcelona pam a pam” i, tanmateix bellíssim. Entre els carrers Montcada i el de Princesa hi ha una pastisseria. A l’aparador exposaven encara fantàstiques mones. He comprat el tortell. He pujat a casa de la Pepita. Feia olor d’all fregit i m’ha obert la gana.
Després hem anta al cinema a veure” La escalera de caracol”. Un suspense molt ben parit. Jacqueline Bisset, impecable. Quina bellesa més intel·ligent! El misteri, una mica artificiós, però tot plegat fa una pel·lícula decent.
…No passa dia que jo no llegeixi algun poema d’en, Vinyoli o d’en Martí Pol; de Celaya o de Neruda, D’Espriu o d’en Serrat, que també és poeta. Això m’ajuda a pair lectures com “Recuento, l’antídot imprescindible com ho és la música, o una passejada per la part alta del parc del Turó…

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.