Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat, Novetats bibliogràfiques

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…L’ombra de la Magui encara és al jardí de Sylvia Lagarda-Mata

28 agost 2020 Sense Comentaris

magiL’ombra de la Magui encara és al jardí / Sylvia Lagarda-Mata
Sylvia Lagarda-Mata és llicenciada en Ciències de la Informació i té un màster en Comunicació Audiovisual. Fa classes sobre cinema i televisió i és guionista de documentals. Com escriptora té publicat entre altres : Goita camaco! Vale pagès! (2000), Fantasmes de Barcelona (2009), Misteris de Barcelona per no dormir (2013) i El diable és català (2014). La seva primera novel·la Mazapanes amargos (2008).
L’ombra de la Magui encara és al Jardí ens relata la desaparició i la investigació d’una nena, en una mansió de l’alta burgesia barcelonina la nit de Sant Joan de l’any 1919.
Aquesta història no resolta sedueix la curiositat del Marc, historiador i renebot d’aquesta nena desapareguda, quan troba unes fotografies antigues oblidades en una caixa en una armari que ningú havia obert en molt temps, però a més trobarà entre factures, esqueles i programes del Liceu un resguard d’un llibre escrit pel seu besavi, pare de la Magui, dipositat al Registre de la Propietat Intel·lectual.
El Marc que acaba de sortir d’una mala relació es dedicarà en cos i ànima a investigar la desaparició de la germana de la seva besàvia.
Les dues històries es van trenant: la del Marc i la dels seus avantpassats: la Magui, i la dels seus pares que van viure convençuts que va ser segrestada.
Ens retrata barcelonins de dues èpoques ben diferents a través de la nissaga de la família del Marc: net, mare, avia, avi, besàvia i rebesàvia.
Un tast

El Marc encén un cigarret tot just travessar la port de la facultat. Té pressa per fumar. I pressa per escapar-se abans que aquella alumna que el persegueix-hormones en estat pur- el localitzi i intenti retenir-lo amb alguna pregunteta sobre l’examen de mètodes de datació històrica que acaba d’anunciar per aquí de deu dies.
Es canvia la cartera de mà, per poder agafar còmodament el cigarret, i tira carrer Montalegre avall. Fa una ganyota. És el primer del dia i, com sempre, el troba amarg, desagradable. Per què diantre s’hi ha tornat a enganxar?! El malestar dels darrers mesos…Però cap problema: ell controla. Camina ràpid i amb decisió, sortejant alumnes, bicicletes i els monopatins que han fet del pati del convent dels Àngels la seva pista d’acrobàcies.
Al final s’ha deixat seduir pel que ell mateix anomena amb certa ironia, ‘ Familiar. Almenys és un projecte. La vida s’estava tornant massa avorrida. No és una excavació a la Vall dels Reis. Ni tan sols al més modest jaciment . Però és una investigació històrica.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.